Tria una de les opcions següents. També pots comentar breument les explicacions dels teus companys.
Explica (100 paraules) què faries si et trobessis en la mateixa situació que el noi.
Explica (100 paraules) què faries si et trobessis en la mateixa situació que la noia bruna.
Què en penses de l'eutanàsia? Creus que és correcte experimentar amb éssers humans? (100 paraules)
25 comentaris:
Jo crec que el llibre ens mostra dos dels grans conflictes que hi ha en el món en els darrers anys: l’eutanàsia i el experimentar, o no, amb persones.
Crec que, com molt bé han dit alguns dels meus companys, l’eutanàsia hauria de ser una elecció del pacient, sempre que estigués en una situació de mort segura o de no rehabilitació possible.
Però en el llibre es planteja una situació una mica més delicada. Ja que es planteja el fet de salvar (o en aquest cas deixar morir en les condicions que vulgui) a una persona o experimentar amb aquesta per intentar trobar la cura d’una malaltia. I així poder salvar la vida de molta més gent. Jo no em voldria trobar en una situació així mai, ja que no sabria per quina opció decantar-me.
Júlia Cortina // Grup 7
Jo mai hagués demanat que em deixessin morir, si em trobes en la situació del noi, perquè es veritat que ha de ser molt cansat estar sempre en un hospital però sempre tens esperances de que arribi aquell medicament que necessites, però per una altra banda, sé que l'eutanàsia està prohibida a Espanya i altres països, i això tampoc és bo perquè hi ha situacions límit que segurament si que s'hauria de fer-la servir, però no en el cas del noi. I em sembla bé que experimentin amb humans, sempre que aquest vulguin i sàpiguen els riscos que poden patir.
Segurament, si fos la noia i em trobes en la seva situació també hagués marxat de casa, ja que sembla que realment va millor per tots.
Júlia Cisternas //Grup 6
Si jo em trobés en la mateixa situació del noi, i em diguessin que em puc curar, m’esperaria fins que es trobés la solució. Encara que fos una mica pesat i llarg, demanaria que em portessin cosses pes distreure’m i, si pogués ser, els hi diria als meus pares que contractessin a un professor, per poder continuar els estudis. També els hi demanaria als meus pares i als metges si seria possible anar a casa amb els aparells, i així podria fer una mica més de vida normal, però sense sortir de casa. Perquè, per dur que sigui, més val esperar. I si trobessin la solució, desprès si que podria fer vida normal.
Àlex Cabasés i Llovera// grup: 6
Si jo amb trobés amb la mateixa situació que el noi com be a dit l’Àlex esperaria amb una mica de paciència l’arribada de la medicina. Si jo fos al noi de la historia hagués tingut una mica mes d’esperança i també no pensaria en la mort.Jo si fos al noi hagués tingut una altre mentalitat que en el llibre el noi no té,la mentalitat de seguir endavant de la forma que pugui i renunciar rotundament a la mort.Com també a dit l’Àlex demanaria la possibilitat de fer un transport de les màquines a casa i també intentar fer una mica de vida social per així no deprimir-me. Tot i que la situació en la que esta el noi es molt dura miraria de tractar la situació amb una mica més d’optimisme.
Respecte al que dit l’Àlex sobre continuar la seva vida acadèmica no n’estic gens d’acord ja que un noi de la seva edat va a un nivell avançat i requereix un esforç mental mínim que no pot arribar adquirir tal i com està. Jo al que faria si fos els seus pares es que un cop curat del tot al faria repetir i així adquirir bé el seus aprenentatges.
Joan Jubany // Grup 5
He escollit la situació del noi, encara que si em passes alguna cosa igual no sabria ven ver que fer, es una mica difícil escollir entre la mort o la mort amb espera, esperar es perdre potser el temps, com ha dit el Alex intentaria anar a casa amb les maquines. Potser la curar arribaria però sabent que tinc més possibilitats de morir faria coses que em farien molta il•lusió fer, encara que quedar-me ha casa seria millor que l’hospital. La viada acadèmica no m’importaria fins que em cores si es que em cures crec que no seria el únic que no l’importes els estudis.
Nil Garcia Escobedo
Grup 5 Bloc 2
Jo crec que si fos el noi mai deixaria que un metge experimentés amb mi, encara que lluitaria per intentar sobreviure, si estigués en la mateixa situació. Mai demanaria l’eutanàsia per que jo lluitaria per la gent que estimo i, crec que l’eutanàsia, no s’hauria d’escollir tant a la valenta. Hauria de ser un metge el que digués si es té alguna possibilitat de viure, i si es així, no s’hauria de deixar utilitzar-la. El no entenc es que demani ajuda al seu amic perquè jo crec que no es pot dir a un amic que et mati, encara que no sigui directament
Jo em sento una mica identificat ja que la meva àvia va estar molt de temps lluitant contra el càncer. Va restar a l’hospital molt de temps, i va poder tornar a casa, encara que passat un temps va perdre la lluita.
Guillem// grup 5
Jo crec que l’eutanàsia només s’hauria de donar en cas que el pacient no tingués cap esperança de vida i ell ho volgués així. És important tenir en compte la decisió de la persona afectada. També en casos com aquest, que sí que hi ha una petita esperança, però és tan mínima que saps que no et podràs salvar mai. Estic a favor de deixar-ho decidir a cadascú. Però també penso que la gent que té moltes possibilitats de sobreviure no hauria de demanar aquest tractament, hauria de ser en un cas molt extrem.
El fet d’experimentar amb humans és un gran conflicte per a tots els metges ja que han de fer l’elecció de fer patir a una persona per salvar-ne moltes. Jo no sé ben bé si estic a favor o en contra d’aquesta mena d’experiments; perquè d’una banda, cal tenir present els sentiments de la persona amb qui experimenten i, de l’altra, les vides humanes que podrien salvar. En tot cas, crec en la possibilitat de deixar-ho escollir sempre a la persona afectada.
Júlia Ballber Balagueró
Grup:6
Si jo em trobés amb la situació del noi i sabés que la meva malaltia és curable no decidiria morir, sinó tot el contrari, esperaria que em curés tot hi que hagués d’estar tot la vida connectat a una màquina.
També proposaria anar a casa amb els aparells i que cada dia vingués un metge a casa per veure com em trobo, així poder estar amb la família i fer una mica de vida normal. Tal hi com ha dit l’Àlex, també proposaria tenir un professor particular perquè hem donés classe i així estudiar una mica. Jo, el que mai faria és escapar-me de l’hospital per anar a morir a les muntanyes, tot hi que entenc que és dur passar tot el dia en un hospital connectat en un màquina.
Francesc Colomina // Grup 8
- Si jo fos el noi m’hagués esgarrifat el dia de la notícia i ho hagués vist tot fosc. Segurament no hagués tingut el suficient valor per decidir que em desconnectessin tant d’hora.
Vist des de fora em sembla una decisió coherent i fàcil de dur a terme, soc conscient que no és així.
No podria llevar-me cada dia i pensar, poder d’aquí dos minuts em moro i seguir endavant, la por em prohibiria avançar, no seria suficientment forta per superar-ho.
Al cap i a la fi decidiria l’eutanàsia, perquè tampoc seria capaç de morir com un vegetal i saber que algú s'aprofita de mi per experimentar, i menys contra la meva decisió.
Tothom te dret de lluitar pel que vol i més per la seva propia vida.
- L’eutanàsia és una cosa relativa, depen dels pensaments de la gent, les ganes de viure i la manera en que veus la mort.
N: Mireia Larrosa Godall
G: 7
Si fossis el noi, què faries?
Trobo molt difícil opinar ja que mai he estat en la situació del noi, però crec que la decisió que empren mostra la seva valentia d’una manera que molts no demostraríem en la seva situació, i molt positiu a l'hora de pensar en la seva malaltia. Jo hagués fet gairebé el mateix que ei, anar-me de l'hospital am morir tranquil en llibertat i en la naturalesa, amb l'esperança de no morir. Però una de les coses que si que hagués fet seria dur-me als meus amics i familiars perquè passessin els últims moments amb mi gaudint al màxim i sense pensar en el meu futur.
Jo crec que ningú sabria, ni voldria estar en la situació que el noi està. Però fer el que el noi fa al llibre, es molt atrevit, sabent que hi ha un noranta present de possibilitats de morir, trobo que el noi no so pren molt malament.
Però això de l’eutanàsia, trobo que es una cosa massa forta, i ames si li demanes a un maig teu, que segur que no et vol fer cap mal.
- Però el que no puc entendre és, perquè la noia a de marxar de on vivia, i apart aïllada de la societat. Trobo que és millor viure en societat que no en un lloc en el no res.
- Bé jo crec que l’eutanàsia només s’hauria de fer servir en casos, que el saciant tingues molt dolor i no li quedes molt temps de vida, però en casos com el del noi no.
- Els experiments amb humans jo ho trobo bé, perquè apart que els cossos estan morts, podem saber cada vegada més coses per ajudar a les altres persones.
Joan llansà Ribas Grup:5
Aquest llibre mostra situacions en que realment et pots trobar en un hospital. Ja que, com explica molt bé el llibre, moltes vegades, en casos com aquests en els que s'arriba a l'extrem de desitjar la mort, els metges no volen deixar morir als seus pacients, per així tenir una espècie de pacient "conillet d'índies", tot i que hi posen l'excusa de que la seva feina és curar als pacients, i no matar-los.
A mi realment em sembla que és la millor opció davant d'una malaltia en la que és gairebé impossible salvar-se, i d'aquesta manera poder morir sense patir.
Montse PLANAS//grup 7
La situació del noi no és la millor (siguem realistes), però en el seu cas, segurament no hauria fet lo que va fer ell, mai saps el que t’espera en un futur! L’eutanàsia en aquest cas em sembla correcte. El pacient trobo que pot triar el que fer amb la seva vida. Encara que si hi haguessin més del 50% de les possibilitats de salvar-se, no deixaria efectuar l’eutanàsia.
El llibre m’ha agradat molt, una mica subrealista. Els pares, normalment, quan estàs en un hospital estan més allà que qualsevol amic. En canvi aquests pares només van a parlar amb el doctor Casaforta i en algun moment el van a visitar, encara que la cosa no acaba del tot bé, deuen tenir una relació estreta...
Pep aquest llibre se l’han de continuar llegint els de 2n de l’any què ve i així consecutivament. Em va agradar molt! No el canviïs!
David Canals Causadías
Grup: 8
Jo crec que, si fos el noi, em costaria molt haver de decidir si em vull quedar a una clínica tot el dia avorrida, però sense cap perill de morir, tot i que cada vegada, la malaltia em va destrossant el cervell, o fugir per viure amb més alegria i no pensar tant en que tinc una malaltia, tot i que de tant en tant recordar que em puc morir ara mateix.
Ara triaria anar-me’n de al clínica, tot i que es il•legal l’eutanàsia en aquest país i en molts altres, penso que no hauria de ser així, perquè cadascun sap lo que vol fer amb la seva vida i si vol morir que mori tranquil. I tampoc s’hauria de poder experimentar amb persones tot i que així es descobreixen coses noves.
Si jo tingués una malaltia tan desconeguda com la del noi i me l’estiguessin amagant els metges, m’enfadaria molt, perquè un té tot el dret a saber que li passa al seu cos. Quan ja me l’haguessin explicat amb totes possibilitats de curar-se i totes les que no, m’estaria rumiant la decisió molt temps, i llavors, només quan ho tingues claríssim i ho hagués dit i explicat a les persones més importants per a mi, els hi demanaria si us plau, que em desconnectessin.
Jo crec que el noi ho decideix massa ràpid, però també crec que el doctor Casaforta i el doctor Andreu tenen un problema en comprendre la decisió d’una persona que si no se n’hagués anat, estaria tot el dia estirat en un llit d’un hospital, sense fer res i a més, cada vegada amb una part de cervell més debilitada a causa de la substància que li injecta la màquina quan té una atac.
Alba Guzmán Solana // grup 7
El llibre ens parla sobre la situació d'una noi en la qual ha d'escollir entre quedar-se connectat o ser desconectat i en llibertat però sap que es morirà aviat. Si jo em trobés en la situació d'aquest noi també em demanaria l'eutanàsia perquè no podria aguantar estar sis mesos conectada en tubs. Quan estigués en llibertat aprofitaria l'estona que em quedés per morir per fer coses que mai he fet o que m'hagués agradat fer.
Penso que l'eutanàsia és una cosa bona pel fet de no patir morint. Prefereixo morir-me estant a una muntanya que no morir-me en un hospital en el qual he estat patint molts mesos...
Laura Hendrickx
grup 8
Publica un comentari a l'entrada