Respon a dues o més preguntes relacionades amb la xerrada de tutoria sobre les persones amb discapacitat. Compte amb l'expressió escrita!
1. En què pensem quan pensem en persones amb discapacitat?
2. Tenim capacitats les persones amb discapacitat?
3. Com hauria de ser la ciutat per a les persones amb discapacitat? Què canviaries?
4. Què és la normalitat?
36 comentaris:
1. Pensem en en una persona no gaire corrent com si fos diferent.
2.Sí, perquè algo han de saber fer per compensar la mancança de l'altre.
3.Posaria més rampes per que tinguin accessibilitat a tota la ciutat.
4.És que cada persona sigui com és.
Tothom és diferent.
Òscar Morte
1.Pensem amb una persona difrent a nosaltres que no pot fer facilment les coses.
2.Sí, tothom te capacitats i descapacitats.
3.Tindrien que posar mes rampes, barres prque es poguessin agafar i per els semàfors un botó que quan es posses en verd el semàfor pites per que els sords poguessin passar el pas de zebra tranquil·lament.
4.Que cada persona no canvï i que sigui com es perque cada persona es diferent.
Maria Elvira de Mingo Gil
1.Segons el meu punt de vista crec que quan pensem amb les persones discapacitatdes pensem en persones que no valen per res, per el fet de que siguin discapacitades.Jo crec qyue els hi tindriem que tindre un respecte,si pensem amb el esforç que han de fer per superar la seva maleltia i el dia a dia, a sobre nosaltres ens enriem de ells i els i fiquem un altre pes a sobre.
2.Les persones amb discapasitats com vem veure al video també estan capacitats per unes altres coses que nosaltres a l'ho millor noo sabem fer.
3.Jo veig que amb els abonsos tecnologics podrien facilitar una mica més la via de els discapacitats.
4.Com va dir l'Oriol seria un rollo que tothom sigues igual jo penso el mateix.
LLUIS LEAL
EL faig directament del bloc perque el word no em funciona.
EL FACTOR SENSIBLE
Quan jo penso en una persona amb discapacitat, penso en una persona que necessita ajuda per a les coses que no pot fer, una persona discapacita pot fer el mateix pero amb una mica més d'ajuda, encara que li costi més.
Una persona amb discapacitat pot fer moltes coses, es clar que tenen capacitat!
La ciutat per ara jo creia que ja tenia força ajudes pero quan vaig veure el vidio, en el qual tots demanaven més rampes em vaig donar conta de que necessiten un xic més d'ajuda.
La normalitat per a mi no existeix, tothom es diferent i tothom te les seves capacitats i discapacitats.
DOMENEC MIRALLES GRUP 10
El vídeo és molt interessant ja que a vegades és veritat que discriminem una mica als discapacitats i molta gent no entén que són persones normals com qualsevol altre,però jo volia veure el vídeo dels cecs perquè trobo molt interessant el tema ja que tu si et tapes els ulls no ets capaç de fer res i per ells aquest és el seu dia a dia. Tot i això ha estat molt instructiu.
Quan penso en algú discapacitat penso que té un problema psíquic o físic que no li permet de fer vida normal. Però veient el vídeo he entès que tots som discapacitats en alguna cosa i fem vida normal aleshores ells (que la seva d’incapacitació és més gran )els hauríem de tractar com a tots.
TOTHOM té capacitats, incluit els discapacitats tot i que les seves són diferents que les nostres i a vegades fins i tot millors.Com els cecs que tenen un tacte extraordinari i l’oïda molt fina per poder substituir el sentit de la vista.
Trobo que la ciutat hauria d’estar més ben adaptada tot i que ha millorat molt encara li falta.Com :posar semàfors que facin soroll(pels cecs),rampes als museus en lloc d’escales(o ascensor) i molt important integrar més en la societat als discapacitats.
Jo exactament trobo que la normalitat és tot allò que PER A TÚ és familiar i veus sempre. Però la normalitat es veu segons el que es viu i allò que és normal per a tu potser no ho és per un altre.Com que no hi ha res normal per a tothom hem de respectar a tothom i intentar coneixe’ls be tot i que no siguin iguals que tu.
Ariadna Fosch
Grup:10
Totes les persones tenim discapacitats. Jo, quan penso amb persones amb discapacitats, penso amb persones amb discapacitats més fortes que les meves.
Totes les persones tenim capacitats i discapacitats. Una persona potser, no pot jugar a fútbol, però pot saber dibuixar molt bè.
La ciutat per a les persones amb discapacitats fortes, tindria que ser amb més rampes, l'abavos més amples,... I altres coses a tot arreu. D'aquesta manera, podem ajudar a les persones amb fortes discapacitats a poguer-se moure millor per la ciutat.
Finalment penso que la normalitat és, que totes les persones de tot el món, tinguin capacitats i discapacitats. Que ningú, és perfecte.
Hana Vilanova Imamura Grup:11
1. Pensem en una persona que te dificultats en fer coses que altres persones les poden fer amb naturalitat.
2. Sí, les persones discapacitades desenvolupen altres capacitats per compensar la seva discapacitat.
3. La ciutat hauria de estar adaptada a aquestes persones i tots hauríem d’estar més informats de la situació en que es troben.
4. Per a mi la normalitat és que tots som diferents i tots hem de pensar uns amb els altres , és a dir, ajudar-los a portar una vida normal.
Quim Ventura Grup:9
Pensem en persones que no pensen i que no es poden moure o fins i tot que son bojos.
Tenen capacitats per compensar el que els hi falta.
Jo fari que hi haguessin adaptacions i tot aixo pero sobretot faria que la gent es mentalitzes del següent:
Tota la gent es diferent i tothom té capacitats i discapacitats hom es diferent i que la gent s'enteri de que no es pot maltractar a la gent que ens sembla diferent.
Berta Roset grup:10
1.els veiem diferents però, son persones amb diferencies que per accidents o per naixament ho pateixen.Ara be les respectém ja que son humans i estan integrats a la nostre societat sense problemes.
2.si les tenen algunes no tenen movilitat pero tenen un cerbell
els hi funciona molt bé.
3.jo crec que els arquitectes hauríen de apendre mes a la universitat sistemas de movilitat per a ells.
4.jo crec en que tothom evidentment no podem ser iguals pero s'haurié de treballar més per a persones que tenen quansevól tipus de discapacitat perque puguin sentirse me´s iguals als demé´s.MARC GINER
Perdona que el que havía escrit abans era meu, no de la barbi-espai.
era el següent:
1.els veiem diferents però, son persones amb diferencies que per accidents o per naixament ho pateixen.Ara be les respectém ja que son humans i estan integrats a la nostre societat sense problemes.
2.si les tenen algunes no tenen movilitat pero tenen un cerbell
els hi funciona molt bé.
3.jo crec que els arquitectes hauríen de apendre mes a la universitat sistemas de movilitat per a ells.
4.jo crec en que tothom evidentment no podem ser iguals pero s'haurié de treballar més per a persones que tenen quansevól tipus de discapacitat perque puguin sentirse me´s iguals als demé´s.MARC GINER
31 / octubre / 2009 05:30
A mi la xerrada sobre les capacitats i discapacitats de les persones em va agradar molt.
M'ha fet veure d'una manera completament diferent a les persones a les que anomenem discapacitades, però que en realitat tenen també moltes altres capacitats.
Jo abans de rebre aquesta xerrada, quant pensava amb persones discapacitades, m'imaginava una persona amb limitacions bastant grans, ara en canvi veig una persona amb certes limitacions però amb moltes altres capacitats i habilitats.
M'he adonat que aquesta gent que diem discapacitats tenen unes altres grans qualitats que segurament una persona que no li han diagnosticat cap malaltia o petita discapacitat no seria capaç de fer. És com tot, hi ha coses que surten millor i tens més habilitat i altres que et costen més.
La ciutat no està gaire adaptada a les persones que necessiten o una rampa, o una indicació per saber que el semàfor s'ha posat verd o vermell. Jo posaria més rampes i un so que indiques els canvis del semàfor.
Jo quant penso en normalitat no se que imaginar-me, la normalitat per mi es com sóc jo, però cada persona és troba normal a ell mateix, amb això vull dir que la normalitat no existeix, o si que existeix però ho es tot.
Júlia Barangé Grup:11
1.-Quan pensem en persones discapacitades o fem amb una idea negativa, es adir, diem que són persones estranyes, rares, curtes i fins i tot dolentes quan en realitat no ho són. Jo penso que són persones normals però, com tothom, tenen algun defecte o dificultat. Això no vol dir que no puguin fer vida normal.
2. –Les persones amb discapacitat tenen capacitats que nosaltres no tenim. De vegades quan perds una capacitat o sentit guanyes una altre. Per exemple, els cecs tenen més bona oïda i tacte que els vidents. Altres vegades la pèrdua d’una capacitat no desenvolupa un altra però aquella persona tindrà altres qualitats. Tothom té alguna habilitat que el fa únic encara que sigui diferent.
3.- Les ciutats tindrien que ser més respectuoses amb la gent i posar-se en el lloc dels demes, tenir empatia amb tots i totes les persones. Tothom hauria de poder fer el mateix!!DE DIFERENT FORMA, PERÒ EL MATEIX!
4.-La normalitat la representa un mateix. Són normals aquells que son com jo. Però això no és així. Hi ha molts tipus de normalitat i cada cascuna és diferent, però totes han de conviure juntes per aprendre les unes de les altres.
Andrea Sánchez. Grup: 12
Quan jo penso amb aquesta gent, no sento res. Amb això vull dir que un home o una dona amb discapacitats, té els mateixos drets a viure que nosaltres, pero l'unic de diferent és que no es independient. Necessita algú que l'ajudi. Les persones amb discapacitats també tenen moltes capacitats, inclos pot haver-hi una persona amb discapacitat, que tingui una capacitat més desenvolupada que una persona sana.
Per a mi la ciutat esta molt ben pensada per les persones discapacitades pero jo canviaria algunes coses, com per exemple: En els botons dels ascensors tindria que haver-hi en un dels botons un puntet petit (com els que hi ha en el numero 5 dels telefons), perque puguin utilitzar els ascensors com tothom. Per mi la normalitat és l'èsser viu. És el mateix una persona que té un ferrari i que no te cap discapacitat greu, que un home que va amb cadira de rodes i te una discapacitat bastant greu. La conclusió és que tothom es diferent en la forma de ser pero estem formats pel mateix.
Marcel Paredes
1-Pensem que les persones amb algun tipus de discapacitat poden ser molt diferents a nosaltres en quant a sentiments , relacions , treball , jocs , escola etc.
Però la xerrada em va ensenyar que això no es així
Quan el noi ens va parlar , vaig pensar que jo podria haver dit el mateix.
2-Les persones amb alguna discapacitat poden fer el que es proposin, potser necesitaran més ajuda de professionals i de la gent que està al seu voltant per desenvolupar-les.
3- Encara que la ciutat ja s’estigui adaptant per les persones amb discapacitat , falta molt per que aquestes persones es sentin com ens sentim nosaltres.
La ciutat per a les persones discapacitades hauria de ser la mateixa que vivim nosaltres, , un lloc on poder passejar , gaudir i tot això sense entrabancs.
Canviaria totes les coses que els impedeixen fer –ho : rampes, passos accesibles , samàfors sonors , voreres amples …
4-No existeix la normalitat. Cadascú viu la seva normalitat.
POL DOMÍNGUEZ ESTEVE GRUP 9
A mi la xerrada em va interessar molt.M'hauria agradat que durés més.Pensem en una persona amb discapacitat com si fos diferent a nosaltres, que li costés fer les coses i tingués un problema.Les persones tenim capacitats i discapacitats ningú és perfecte!
La ciutat si fos adaptada a les persones amb discapacitat hauria de tenir més rampes, els ascensors més amples, la gent hauria d'incloure'ls a la "colla" en la pertanyen per a que ells se sentisin bé, hauria de tenir gent amable en que poguessin confiar plenament, gent que no els insultés, menys escales, i a Súnion menys escales i més ascensors perque encara que no som discapacitats ens cansem molt.
La normalitat? No hi ha definició de normalitat. La normalitat es diferent per a cadascú i no hi ha ningú normal en aquest món.
M'agradaria afegir que si pot ser estaria molt bé que tornèssin a venir el Martín, l'Oriol i tots per a ensenyarnos més coses i passar-nos l'altra part del documental. I per cert, venen el documental? Als meus pares i a mi li agradaria comprar-lo.
Fins demà.
Núria Ruiz Nus Grup 10
En que pensem quan veiem una persona amb discapacitats
Jo penso en una persona a la qual s’ha d’ajudar tant com físicament com psicològicament
Tenim capacitats per a les persones amb discapacitats
Abeura tenen bastants ajudes però en podríem donar-ne mes
Com hauria de ser la ciutat per a les persones amb discapacitat? Què canviaries ?
Hauria de ser una ciutat amb bastants ajuts per a ells. Jo canviaria alguns carrers per que son molt estrets i no s’hi pot passar
Què és la normalitat
Per a mi la normalitat es tot allò ordinari com nosaltres o la manera d’actuar
Perdoneu es que me oblidat de posar el grup i el nom.
En que pensem quan veiem una persona amb discapacitats
Jo penso en una persona a la qual s’ha d’ajudar tant com físicament com psicològicament
Tenim capacitats per a les persones amb discapacitats
Abeura tenen bastants ajudes però en podríem donar-ne mes
Com hauria de ser la ciutat per a les persones amb discapacitat? Què canviaries ?
Hauria de ser una ciutat amb bastants ajuts per a ells. Jo canviaria alguns carrers per que son molt estrets i no s’hi pot passar
Què és la normalitat
Per a mi la normalitat es tot allò ordinari com nosaltres o la manera d’actuar
Gorka Merindano Grup: 1o
La xerrada que varem fer sobre el factor sensible la vaig trobar molt interessant ja que em va fer canviar una mica la mentalitat i em va fer veure com son aquestes persones em va agradar molt que hagués pogut venir a parlar amb nosaltres l’Oriol.
1. pensem que es una persona que no pot fer totes les coses igual que les podem fer nosaltres però en veritat nomes te una discapacitat.
2. Jo crec que sí, perquè tothom en aquesta vida te capacitats i discapacitats
3. Jo crec que haurien de posar més rampes, barres perquè es poguessin agafar i les gomes aquelles al terra perquè poguessin saber on esta el semàfor, la parada de bus...
4. la normalitat és com són les persones, que no canvïn perquè tothom en aquest món és diferent
Berta Llongueras grup:9
Pep,em vaig deixar de fer el comentari de la xerrada.
-Des d’el meu punt de vista penso que la xerrada em va ajudar a comprendre aquestes persones que tenen tants problemes en el dia a dia i a la seva vida qüotidiana.
És molt important que es facin aquestes xerrades , per concienciar a tothom , de la necessitat de que les persones amb algun tipus de discapacitat tinguin una vida d’igualtat.
A mi , personalment , em va servir per aixó.
Pol Domínguez Esteve Grup 9
Hola el texte que habia fet havans habia respos les preguntes,peró ara vull parlar de la xerrada que vem fer amb el Martí, l'Oriol i la Dolors.
Segons la meva opinió, la xerrada que vem tindre va ser molt interesant perqué ens van fer entendre de alguna manera que la gent que són discapacitats els i tenim que tindre un respecte i una certa paciecia per poderlos entendre i saber el que els hi passa.
També a la xerrada ens van ensenyar un documental que parlava sobre les persones amb discapacitats.Per culpa del temps no vem podre veure tot el documental, només vem veure tres de les cinc parts que hi habien.
Durant el docmental vem anant veient noves coses, vem veue que uns sabien jugar al jokei molt bé i jugaven al barça, uns altres feien dibuix artístic i tocaven la guitarra.cada persona es buscava la vida.
Alguns tenen els sentitits més desenrollats que els nostres, per exemple vem poder veureuna mica la part que parlava sobre la gent cega i la oïda la tenien molt més desenrollade, perqué al no vere s'orienten per la oïda.
Cap al final de la "exposició" l'Oriol va parla dels insults i els maltractes que habia rebut.
Ja acabat tots l'hi vem donar un fort aplaudiment a l'Oriol i vem donar les gracies per tt elque habien fet per nosltres.
1.Pensem que no és una persona normal i corrent i el prenem com un "bitxo raro".
2.Jo crec que sí perquè se'ls pot donar bé jugar a alguna cosa.Com per exemple en el video: on sortien uns nois amb discapacitats jugant molt bé al hockey.
3.Doncs amb més facilitat per a ells. Com per exemple posar més rampes... Jo canviaria les persones una mica perquè siguin més sociables amb ells i no tractar-los diferent.
4.La normalitat per a mi no és res. La gent té el propi caràcter i gust. I tots som diferents.
Anna Gimeno Pardina-GRUP:9
1.Pensem amb una persona diferent a nosaltres que no pot fer fàcilment les coses.
2.Sí, tothom te capacitats i descapacitats.
3.Tindrien que posar més rampes, barres perquè es poguessin agafar i per els semàfors un botó que quan es poses en verd el semàfor pités perquè els sords poguessin passar el pas de zebra tranquíl·lament.
4.Que cada persona no canvï i que sigui com és, perquè cada persona és diferent.
Maria Elvira de Mingo Gil
GRUP:9
1-Jo penso en persones com nosaltres, peró que tenen una dificultat en alguna cosa o una descapacitat.
2-Es clar que sí! pot ser que sigus disapacitat mentalment peró
no per aixó no s'et pot donar bé dibuixar, o jugar al hokey com els nois del vídeo.
3-Jo penso que perquè una ciutat estigues mès ben adaptada a la gent amb descapacitats, hauria de haver mès comoditats, per exemple els semàfors, hauria d'haver mès semafors que pitesin quan es poses verd, així els cecs es mourien millor.
Jo canviaria la gent que s'enrriu d'aquestes persones, trobo que és molt fort que la gent no els respecti, haurien de pensar que també els hi podria haver passat a ells.
4-La normalitat varia segons le pais, la cultura o la persona. Cadascú es com és i per ell aixó és la normalitat.
GRUP:3
Javier Cuervo
1.- Segons la meva opinió, són persones que tenen algun problema en depèn de quines coses. De vegades pensem que són persones que no són normals.
2.- Si, la discapacitat es un problema que tens en una cosa determinada però apart d’això ets una persona igual que totes les altres i que no per això has de ser discapacitat en tot.
3.- Les facilitats d’avui en dia són mínimes, tot això de les rampes està molt bé, però aquestes persones estan en la gran part dels casos descloses socialment i fa que totes aquelles facilitats arquitectòniques que els em donat serveixi per portar persones a casa tristes i acompanyar-les sense ganes ja amb cap esperança en trobar alguna persona que les accepti socialment.
Jo, de l’arquitectura canviaria petits detalls com per exemple que en carrer no hi hagi una rampa, una barana etc.
El que canviaria més, és la capacitat de la gent a acceptar aquestes persones amb certs problemes i no deixar-les de banda si no que les acceptaria socialment i la tractaria igual que una persona sense discapacitats, i sobre tot el que canviaria és la actitud de certes persones
Que discriminen i es centen superiors a aquesta gent amb algun problema que la majoria de la gent no el tenim.
4.- Per a mi en el mon no hi ha normalitat si no que entre unes persones i altres hi ha diferències
1.- Segons la meva opinió, són persones que tenen algun problema en depèn de quines coses. De vegades pensem que són persones que no són normals.
2.- Si, la discapacitat es un problema que tens en una cosa determinada però apart d’això ets una persona igual que totes les altres i que no per això has de ser discapacitat en tot.
3.- Les facilitats d’avui en dia són mínimes, tot això de les rampes està molt bé, però aquestes persones estan en la gran part dels casos descloses socialment i fa que totes aquelles facilitats arquitectòniques que els em donat serveixi per portar persones a casa tristes i acompanyar-les sense ganes ja amb cap esperança en trobar alguna persona que les accepti socialment.
Jo, de l’arquitectura canviaria petits detalls com per exemple que en carrer no hi hagi una rampa, una barana etc.
El que canviaria més, és la capacitat de la gent a acceptar aquestes persones amb certs problemes i no deixar-les de banda si no que les acceptaria socialment i la tractaria igual que una persona sense discapacitats, i sobre tot el que canviaria és la actitud de certes persones
Que discriminen i es centen superiors a aquesta gent amb algun problema que la majoria de la gent no el tenim.
4.- Per a mi en el mon no hi ha normalitat si no que entre unes persones i altres hi ha diferències
Carlos Rodríguez de Liébana Agustí G-9
Pep, he après que no s'ha de descrimina a ningú encara que no ho feia.
Ara sé que a les persones discapacitades són com qualsevol altre gent.
L'opinió de l'Oriol em va xocar molt, perquè ha sortit endavant m'agradat molt hi trobo que han ensenyat a com tractar aquesta gent.
Carlos Rodríguez de Liébana Agustí G-9
1- pensem en gent com d’un altre mon “anormals” jo desprès del vídeo i de l’explicació del oriol penso en ells com persones com jo nomes q amb diferents recursos a l’hora de efectuar algun tipus d’activitats.
2- Clar q si, tenen moltes capacitats que nomes que fan servir altres recursos a l’hora de fer determinades activitats.
3- Jo posaria mes rampes als carrers i als autobusos per a les persones amb cadira de rodes o que no es poden moure, senyals de veus per als cecs (ex: bocines als semàfors i que quan es poses verd pites), mes ascensors als metros i sobretot menys gent que no tracti be a aquestes persones amb alguna discapacitat.
4- Jo crec que cadascú te la seva normalitat que no hi ha una normalitat concreta, jo crec que hi ha milions de normalitats diferents.
JOEL ROMERO ABALOS
Pep, a mi el vídeo em va fer reflexionar molt i la xerrada de l'Oriol em va encantar. La manera de com es va defendre d'aquells nens que deien que estaba boig i com a afrontat la situació fins ara demostra que es molt valent.
JOEL ROMERO ABALOS
Quan pensem en persones amb discapacitat ens imaginem gent malalta, amb problemes, que no pot fer les mateixes coses que els altres. Jo crec que tots tenim alguna "discapacitat" en algun aspecte. No es pot considerar els discapacitats com a persones inferiors a nosaltres, ja que desenvolupen altres habilitats per compensar les seves limitacions.
Les ciutats haurien de tenir en compte aquestes persones: s'haurien de fer, per exemple, més rampes d'accés, les portes més amples, posar senyals acústics als semàfors.....Tot això per què tinguin la vida tan fàcil com la resta de persones.
El vídeo que ens van passar em va agradar molt i crec que em va fer cambiar la manera de veure els discapacitats.
Jo tinc una cosina amb dificultats per caminar i parlar, però fem amb ella una vida normal, com amb qualsevol altra persona, i només l'ajudem si ens ho demana perque ella sap que ha de fer les coses pel seu compte.
Miquel Vilalta. Grup 9.
Gràcies a la xerrada que ens van fer ara jo entenc molt més el que sent, o per les situacions complicades en les que pot arribar a passar una persona discapacitada
Em va semblar molt interessant, i agraeixo molt que ens expliquessin coses sobre les dificultats que tenen, i lo fàcil que seria ajudar-los i fer que la seva vida fos el més fàcil possible i no al contrari, és a dir, discriminar-los i etiquetar-los com si no fossin una persona sinó només un “discapacitat”. I que per culpa de gent discriminadora, les persones amb discapacitat han arribat a pensar que tothom és com aquesta gent que els ho fa passar malament.
1-Jo penso en una persona que té una mancança, i que per aixó potser li costa fer les coses ràpidament i que necessita algun tipus d’ ajuda.
2-Les persones discapacitades també estan capacitades per fer coses; tothom té capacitats i discapacitats i no per això se l’ha d’etiquetar com a una persona sense potencial per fer coses com tots els demés.
3-Perquè la ciutat sigui molt més accessible afegiria pels carrers més rampes. Faria alguns carrers més amples perquè els minusvàlits poguessin passar i no haguessin de fer un esforç més gran i buscar un altre carrer pel que poder passar. També crec que la gent hauria de ser més solidaria amb les persones amb dificultats i ajudar-les quan ho necessitessin.
4-La normalitat és que tothom es senti bé tal i com és i que no tingui por de que l’ altre gent no l’ acepti. I que tot i les deficiències que pugui tenir dugui una vida amb les majors facilitats possibles.
Després de la xerrada jo crec que la persona que pensés que una persona amb alguna discapacita es diferent als demés, ara ja no ho creu.
Anaïs Rivas
Grup 12
Pensem com si fossin diferents de nosaltres, ells ténen discapacitats que nosaltres no tenim. Però també és veritat que ells ténen capacitats que nosaltres no en tenim. Nosaltres no entenem el pes que comporta ser un discapacitat. Encara hi ha molts punts per canviar, com ara la mentalitat de la gent que té envers ells, més rampes, més ajudes...
Tothom és com és, de fet no hi ha ningú que sigui igual que una altre persona. La normaliat és que cadascú sigui com és i no s'avergonyeixi mai de com és.
Òscar Morte Grup: 10
1. Jo penso que aquestes persones poden caminar o parlar una mica raro pero en el fons son iguals que nosaltres poden estudiar igual que nosaltres, poden jugar igual o etc.
2. Les persones amb discapacitat esclar que tenen capacitat en el documental per exemple hi ha persones amb algún tipos de discapacitat i jugan hockey perfectament o un altre exemple una persona amb discapacitat pot ser molt més inteligent que nosaltres.
3.La ciutat tindria que ser una mica més adaptada als cecs en aquest cas jo parlo de Barcelona. Barcelona esta molt bé adaptada als discapacitats que van amb cadira de rodes hi ha las suficients rampas com per que puguin vaixar. Canviaria els semafors i posaria uns semafor exactament igual pero amb el sorollet per a els cecs.
4. La normalitat per a mi és el que cada persona vol ser i no que algú obligui a que sigui de una forma.
Nacho Jansana Grup: 12
El factor sensible:
La gent quan pensa amb persones amb discapacitat, pensa que son diferents, i que no poden fer les mateixes coses que nosaltres .Però les persones amb discapacitats, també saben fer de tot. Poden arribar a tenir les mateixes capacitats tothom, i fins i tot algunes de més agudes, per exemple: potser un cec no hi veu però pot tenir una oïda magnifica i un sord, potser té molt bon olfacte.
Jo trobo que les ciutats d’avui no estan prou adaptades ,(tot i que han millorat molt respecte fa uns anys) necessitarien uns altaveus als semàfors pels cecs ,més rampes o ascensors...
Per mi la normalitat no existeix. Perquè, que és realment la normalitat? Segurament, tothom dirà que és tenir dos ulls, una boca, dos cames ... Però i la persona que ha tingut un accident i ara tan sols té un braç?? No és normal?? Si sap parlar, raonar, escoltar,... com les persones. Pensa-hi per un moment si tu agüessis nascut sense una cama o un braç t’hagués agradat que no t’haguessin acceptat com a advocat(l’ofici del teu somni) perquè vas en cadira de rodes??No oi, doncs avui en dia en algunes persones els passa això mateix. La gent s’hauria de mentalitzar del que passa o el que fà i “construir” un planeta més estable.
Clàudia Net Vall
Grup 11
Gracies a xerrades com la vam escolar a classe et fa concienciar de que tothom es igual i que per culpa d'una malaltia cronica aquelles persones no poden fer coses com nosaltres pero continuen sent persones com nosaltres peró amb una manca de posibilitats.
1.Pensem amb persones poc corrents que no encaixen dins de una normalitat. Totes aquelles persones que estan afectades amb alguna malaltia cronica podem pensar que en la aparença són diferents peró en el fons són com nosaltres.
2.No per el fisic s'ha de jutjar a ningú.Tothom te les seves capacitats i discapacitats.A totes les persones ens manca alguna cosa per fer alló que ens costa fer o no la sabem fer.
3.Els ajuntaments no són conciens de tota la gent dicapacitada.Moltes coses es podrien canviar si tinguesim conciencia de tota la gent que nessecita que una població s'adapti a ells i que els hi fagi facilitar el moviment per a la ciutat poguer ser una persona mes d'aquella ciutat.Jo posaria a tots els semafors indicadors de sons per als secs,més rampes,a totes les parades de metro ascensor,a totes les parades d'autobus les linies en brailie,mes accesibilitat a llocs on hi passa mes gent boreres amples.
4.Ningú es normal.Tothom té els seus defectes que ens fa ser diferents.
la normalitat es una etiqueta que en shem posat i que hauriem de retirar perquè ningú es perfecte i no podem anomenar a ningu que es normal.Tothom es diferent i esn hauriem de concienciar d' aixó: no hem de jutjar a ningú per a cualsevol defecte i no tractar de raro,tonto perquè en el fons es una persona igual que nosaltres que pot fer el mateix que nosaltres i no podem tractar a una persona per diferent que sigui com a discapacitat perquè seria una falta molt greu a la persona dirigida.
Concienciat de els problemes que tenen per culpa nostra.Estima a tothom tal com es i ajuda'l en qualsevol cosa.
Elm Solà Casaprima
Grup:9
ma tocat el punt sensible mai abia bist la seba vida desde el seu punt de bista espero que al futur aixo es pugi ebitar.
Publica un comentari a l'entrada