Respon a dues o més preguntes relacionades amb la xerrada de tutoria sobre les persones amb discapacitat. Compte amb l'expressió escrita!
1. En què pensem quan pensem en persones amb discapacitat?
2. Tenim capacitats les persones amb discapacitat?
3. Com hauria de ser la ciutat per a les persones amb discapacitat? Què canviaries?
4. Què és la normalitat?
32 comentaris:
2.Com ens van explicar molt bé a la xerrada que ens van fer el passat dimarts, les persones amb discapacitat tenen tantes o fins i tot més capacitats que els que ens creiem ''normals''.Tothom per molt cecs que puguem ser o sords , segur que tenim alguna capacitat.
4.La normalitat no existeix.Igual que tothom te alguna capacitat , també tothom té alguna discapacitat en alguna cosa , per tant , de que serveix la paraula discapacitat i/o normalitat?
Martí Mirás Nadal
Jo quan estic amb una persona amb discapacitat penso el mateix que amb qualsevol altre persona. La ciutat té molts inconvenients per a les persones amb discapacitat com per exemple la comunicació.A una persona que no es pot expressar amb el sentit de la parla li deu ser dificil comunicar-se amb la gent. El tema de les rampes també ès un inconvenient per a aquestes persones. La normalitat?? Odio aquesta paraula. La normalitat no significa res de res. TOTHOM és especial no hi ha ningú normal ni ningú subnormal; no hi ha dos persones iguals o normals en el món.
Fins aviat,
Ona Llopart i Casas
Hola!! Sóc la Clara Gràcia del grup 8.
1.- Jo quan penso en persones amb discapacitat, penso en persones normals però que tenen dificultats per fer certes coses de la vida quotidiana.
2.- Es clar, jo crec que com he dit abans són persones normals i totes les persones tenim per exemple dificultats per una cosa ( estudiar alguna matèria, llegir...) però també tenim coses que se'ns donen millor. Doncs això de capacitat és el mateix, vull dir que tothom té capacitats.
3.-La ciutat tindria que estar molt més adaptada a ells, per exemple,
ficant-hi més rampes, més ascensors, els cubells d'escombraries uns forats més baixos, tot hi que ja ni han molts cubells d'escombraries que ho tenen, però també n'hi ha bastants que no ho tenen i més coses.
4.- Jo crec, que la normalitat no existeix, que tothom es diferent i que una persona pot creure que es normal com va vestida però potser una altra persona que passa per el seu costat i la veu pot pensar "Però com va vestida aquesta? Es horrorós.". Però simplement està pensa això perquè no està acostumada a veure la gent vestida així.
Això és el que li passa molta gent el veure la gent discapacitada, pensen que són gent estranya i fins i tot hi ha gent que els insulta.
Però això no és té que fer. Pensa si això et passes a tu com et sentiries si t'insultessin? Segur que malament.
La xerrada que ens van venir a fer, jo crec que ens va fer entendre una mica millor com es deu sentir aquesta gent.
A qui s'acava el meu comentari.
Andreu grup 7
1.Jo quan penso en persones amb discapacitat, penso en persones que tenen unes capacitats diferents de les persones que es poden dir "normals".Cada persona destaca per les seves qualitats.
2.Tothom destaca per les seves coses més bones o no tant bones, però tothom té un punt fort.
3.La societat no està gens ben adaptada a les persones amb discapacitat, no es poden expressar suficientment, no els hi deixen fer gairebé res.
4. La normalitat NO existeix. No hi ha ningú que pugi dir que ell s normal o que és més normal que el seu veí.
La xerrada de l'altre dia em va agradar molt, sobretot perqué és una situació que jo la tinc molt present a la meva vida.
Anderu Forn Alberich
1- Al parlar, comunicar-me amb una persona amb dicapacitat és una persona més, putser et sembla extrany que no pugui fer unes coses que tu creus que són molt senzilles, però per això tenen aparells que, els hi fa la vida més fàcil.
2- Que els haguem etiquetat amb la paraula de discapacitats no vol dir que no tinguin capacitats, pot arribar a passar que trobi una cosa molt fàcil i la faci amb un minut i tu t'hi passis hores.
3- Hi han moltes coses de la ciutat que s'haurien d'adaptar a tothom, no només a les persones que es creu que són "normals", sinó a tota la societat.
4- Com la gent que ha comentat diu que la normalitat no existeix, jo estic d'acord amb ells, perquè cadascú té les seves qualitats, les seves capacitats i les seves descapacitats, així que no hi ha cap model en el món que sigui normal.
Laia Ferraz del grup 8
Tingueu per segur que, com a mi, a tots els pares que tenen un fill amb alguna discapacitat els agradaria llegir els vostres comentaris. Aquest planter de nois i noies com vosaltres ens dona la confiança de pensar que el món on han de viure els nostres fills serà un món solidari on si no hi senten o no hi veuen o no es poden moure tindran a prop uns altres ulls, unes altres orelles o unes altres cames. Gràcies a ells per fer sortir el millor de tots nosaltres i gràcies a vosaltres per ser com sou.
Mercè Roqué
Jana :grup 7!!!
1-Jo ,quan penso en persones amb discapacitat,penso què tots els hem d'ajudar , però que totes les persones tenen capacitats positives per tirar endavant.
2-Totes les persones tenim capacitats amb un esforç i rigor personal.Cal valorar les millors capacitats sempre!.
3-Una bona ciutat sería la més còmoda possible , amb tot les ajudes possibles i utils per a tothom.
Camviaria algunes escales per rampes , algunes ascensors petites per més grans, els trantsports públics més còmodes,els banys més ajustats a totes les persones , i en general poder aconseguir un bon benestar a tothom.
4- La normalitat no crec què existexi,perquè no existeix la perfecció en res.
Tots tenim alguna incapacitat que amb esforç podem millorar.
Jana Daunis.
2.jo crec que igual que tothom té alguna capacitat o alguna discapacitat, ja que ningú és perfecte però algunes persones tracten a les persones amb discapacitats com si fossin nens petits i no ho són igual que hi ha gent què es riu de les persones amb discapacitats i a mi aixó no em sembla bé, ja que ells també tenen alguna discapacitat potser alguna cosa que sap fer una persona sorda ell no la sap fer.
4.jo crec que la normalitat no existeix ja que, com he dit abans, ningu és perfecte.
Belén Fernandez Alvarez Grup 6
grup 7 !! Biel.
1-Jo quan penso en persones discapacitades penso en persones excloses de la societat. I que els em de ajudar costi el que costi, si arribes tard a una classe per ajudar a una persona a trobar l'aula saps que ho has fet per una bona causa, però no nomes són aquestes coses. També que quan la gent parla de persones discapacitades parla com si no sabessin fer res, amb falta de respecte.
2-
El que no entenc és com la gent mira els discapacitats els mira despectivament,i això a mi personalment no m'agrada GENS!A la gent amb discapacitats ja que tractar-la amb carinyo . El que la gent no se’n adona és de que tan els hi ha pogut passar a ells com a nosaltres, que ells no ho han triat de ser així. El problema és que si són normals, es clar que ho són. La pregunta és hi ha algú NORMAL?
3-
Jo crec que la ciutat hauria de estar mol més adaptada a ells, sobretot els parcs. Als parcs no hi a rampes hi ha un fotimer de escales.
O que les portes fossin més amples i els mitjans de transport es tinguessin més adaptats a les persones amb cadires de rodes. Podríem canviar moltes coses perquè les persones "discapacitades" estiguessin més a gust i es poguessin moure millor per la ciutat.
4-
La normalitat?
Tothom diu que les coses són normals però són normals per elles per una persona discapacitada no és normal anar al camp nou... NO HI HA RES NORMAL! Per això demanaria que la gent tingui més empatia amb els discapacitats. Hi ha cops que sento dir al la gent del carrer paraules despectives lligades amb nurmal. Lligant la preposició A amb la paraula normal o sub ( que vol dir inferior a) Ho deuen passar fatal.
Biel Juste i Calduch
1. Jo quan veig una persona am discapacitats el que penso es que aquesta persona està fen un esforç continu per poder habituar-se a la ciutat i que li aniria be una persona que la ajudes am les coses essencials i que el país penses am ells perquè son persones, que han pateixen un problema, pot-se no am el mateix físic que nosaltres però se les a de ajudar am lo que pugem. Crec que no hi ha motiu per tractar malament a les persones am problemes, per ajudar-les nomes fa falta una mica de paciència.
2. Les persones am discapacitats tenen moltes capacitats inclús crec que poden tindre alguna que no tinguis tu o jo o ... el únic es que no tenen alguna de important que els i afecta al físic, a la manera de parlar de caminar ... aquest defectes canvien depèn de el problema que tingui la persona.
3. El país o com a mínim els ajuntaments estaria mol bé que cada un adaptes las ciutats que li pertoquen a les necessitats dels discapacitats, una que es mol senzilla i no la pots veure a tot arreu son les rampes una cosa així de fàcil i no la colquen, o un ascensor, una de mol important que està col·locada a mols llocs de la ciutat son les rajoles, però crec que les tindrien que fer mes clares, son una bona manera de ajudar, el lavabos que ja ho vam comentar a la tutoria de la passada setmana, una cosa mol important també per els discapacitats que manquen de ceguesa és una mena d'aparell que hi ha en mols pocs semàfors que cliques un botó i al cap d'una estona canvia a verd, crec que haurien de inventar un aparell dels muds per poder-se comunicar mol senzillament, els que hi ha estan mol bé però un de mes ràpid estaria milló, hi ha moltes mes maneres de ajudar un discapacitat.
4. La normalitat es una paraula que no es pot definí massa clarament quan ningú es normal del tot, tothom o casi tothom te alguna imperfecció, quan algú sigui normal o perfecta aquesta definició es podrà formà i aquesta persona serà única entre els humans, quan dic perfecta no sinó en fisc interior sinó am refereixo a problemes que a tingut k te k tindrà...
Max Boy
Grup: 8
1-Quan penso amb una persona que té una discapacitat m’imagino que la seva vida deu ser força dura o si més no intento ficar-me en la seva pell quan algú se’n riu o quan veig que tenen alguna dificultat.
2-Esclar que sí, tots som iguals ja que una persona amb discapacitats físiques pot tenir un cervell igual o mes privilegiat que el de qualsevol altre.
3-La ciutat hauria d’estar molt més adaptada per les persones amb alguna discapacitat però una de les coses que trobo més a faltar són els semàfors que fan soroll pels cecs, o algunes seccions més de televisió que, o bé tinguessin audiodescripció per a les persones cegues o utilitzessin el llenguatge de signes pels sords.
4-Jo sempre he pensat que la normalitat no és res, no existeix, i em baso en una cosa tan simple com que per mi la normalitat pot ser anar vestit de negre i per un altre persona anar vestit de verd.
Roger Monfort g.5
Hola, sóc la mare del Biel Juste.
És una gran satisfacció veure el que escriuen tots aquests nois i noies. Em reconforta.
A la nostra família tenim un cas molt proper de discapacitat mental, una neboda, l'Aïda. Ara ja té 21 anys, treballa en una empresa per gent amb discapacitats i té nòvio.
El que hem pogut constatar al llarg d'aquests anys és com ha augmentat enormement la seva felicitat al tenir contacte amb gent amb alguna discapacitat mental com ella. Ara té amics, molts amics, la truquen, surt. És feliç.
El nostres fills sempre l'han tractat amb naturalitat.
Tinc la sensació que hi ha gent que no ha tingut mai contacte amb persones amb discapacitats i el desconeixement els fa sentir-se incòmodes, no saben com comportar-se,...
Eva Calduch
Com molt bé ens van explicar la conferència sobre el factor sensible el passat dimarts,tothom quan pensa en persones amb discapacitat, s'imaginen persones boges,incontrolables, que roben , que van caminant món fent mal a la gent,però no és així: tot és al revés!Els que fan mal no són els que tenen la discapacitat són els altres que fereixen l’ànima del discapacitat.Jo, a vegades em pregunto com és possible que les persones cegues (per exemple)sàpiguen situar-se sense el sentit de la vista i amb l'ajuda d'un “bastó”!! Els cecs, són iguals que els altres: pensen parlen...igual que tots!! Només els falta veure-hi i prou!
Som tots iguals!!!
Lluís Serra Domínguez
4-La normalitat no existeix .Tothom es discapacitat en algun aspecte . En aquest cas les persones amb discapacitats no poden competí en el mont real ja que els i costa llegir , escriure , parlar però no per això hem de deixar-los sols no ajudar-los perquè son persones iguals que nosaltres i ens podem ajudar plegats en diferents aspectes
Oriol Magrinyà i Rovira grup 5
1.Quan penso en una persona amb discapasitat penso am una persona com qualsevol altre pero amb alguna dificultat.
2.Les persones amb discapacitat tenen diverses capacitats igual que nosaltres.
3.La ciutat hauria de canviar bastant perquè les persones amb discapacitat anessin comodamen pel carrer, haurian d'haveri mes rampes, les portes mes amples, els lavabos adaptats...
4.La normalitat no es res en concret. Una persona amb alguna discapacitat tambe es normal pero a la seva manera.
Ricard Celorio Sarda Grup 5
1.Jo, crec que les persones, quan senten la paraula discapacitat, els ve al cap una persona en cadira de rodes però jo penso que les persones discapacitades són aquelles que tenen dificultats per fer certes coses al màxim de be.
Això pot ser culpa de moltes coses, des de tetraplègia fins a Sindromes X fràgils molt desenvolupats.
2.Està clar que totes les persones que anomenem discapacitades, tenen capacitats per fer coses que ni les persones que ens autodenominem "normals" podem fer
3.Una ciutat perfecte per a discapactats hauria de ser molt diferent de com són les ciutats actuals.
Necessitaria més rampes, més professors especialitzats en persones "discapacitades", mentalment, més ascensors (prou amples com perque hi cápiga una cadira de rodes, etc.
4.Per a mi la "normalitat" és el que s'utilitza per denominar a les persones amb menys discapacitats.
Totes les persones del món tenim discapacitats encara que no ens agradi acceptr-ho, totes les persones tenim aquest punt feble que ens fa ser "discapacitats ln alguna cosa.
Daniel Castillo
Grup:7
Marc Pujol i Puig Grup 6
1. Les persones que tenen mancances en l'aspecte físic o psíquic.
2. Sí, tenen habilitats per suplir les seves discapacitats.
3. Tindrien de ser ciutats amb la màxima facilitat per ells. Moltes més rampes en els serveis públics, les portes i ascensors amb un mínim de amplitud, ajudes gratuïtes o voluntàries per moure's en els serveis públics, semàfors amb sorolls i una disposició dels ciutadans per donar-lis ajuda amb normalitat.
4. La normalitat en l'aspecte cultural és tant diversa com tantes cultures hi han el món.
Però si ens hi fixem amb l'aspecte dels discapacitats és poder arribar a relacionar-se i conviure amb la resta de la societat. Tot hi tinguen en conté que tenen aspectes en els que funcionen diferents.
Se que aixó es un blog per deixar els comentaris de les preguntes que ens van donar per respondre de l'última xerrada de persones amb discapacitats , peró , jo voldria fer-vos una recomanació.
Avui he anat a veure la pel·lícula ''yo , también''que tracta sobre un noi amb el sindrome down que treballa , s'enamora i viu com cualsevol persona ''normal'' o almenys aixó és el que pretent.
És , a demés , una pel·lícula que ens ajuda a veure la percepsió de les persones amb síndrome down.
És una pel·lícula vasada en fets reals.
Martí Mirás Nadal grup-5
1.
Jo, quan penso amb una persona amb discapacitat no penso en res, en què hauria de pensar? No tenen res estrany, són com tothom, ja que són persones, i totes són diferents i tenen les seves capacitats i discapacitats.
2.
És clar que tenen capacitats les persones discapacitades! Tal i com he dit abans cadascú té les seves capacitats i discapacitats, així que si una persona neix amb una certa discapacitat qualsevol o la té per algun accident o per altres motius, segur que tindrà moltes altres capacitats que ajudaran a poder vèncer, segons el tipus de discapacitat molt o poc, la discapacitat que tenen.
3.
Jo crec que la ciutat hauria d'estar molt més adaptada per a les persones amb discapacitats com per exemple; fer més rampes, les portes de espais públics que les fessin més grans per a persones que van amb cadira de rodes, o per pares amb els cotxets, etc..
Jo, el que canviaria seria, tal i com ens van dir a la xerrada, el tema dels lavabos públics, moltes vegades, en espais públics, hi ha tres lavabos: el d'homes, el de dones i un de més per discapacitats. Perquè? Aquesta mena de coses és el que fa que aquestes persones que tenen alguna discapacitat es sentin diferents de la resta, així que jo crec que haurien d'adaptar els lavabos de cada sexe per a homes o dones amb discapacitat i que així, veiessin que no són diferents de la resta, i que perfectament poden utilitzar el seu respectiu lavabo com tothom.
4.
Aquesta última pregunta és aquella que jo crec que tothom s'hauria de plantejar algun dia; què és la normalitat? La veritat, és que no tinc resposta a aquesta pregunta ja que per a mi la normalitat no és res, bàsicament, no existeix. No hi ha gent "normal" i gent que és diferent, si una persona és diferent, com és la persona què és "normal"? La veritat és que, per mi, no existeix l'adjectiu "normal" per a una persona, ja que tothom és diferent, cadascú és com és i té les seves capacitats i discapacitats, les seves dificultats i les coses que se li donen millor que la resta, tothom és diferent, i jo crec que cadascú hauria d'estar content de ser com és i no hauria de pensar tant amb el significat de la paraula "normal".
Maria Burgués Llagostera. GRUP 7
1.-Quan penso en persones amb discapacitats, penso en persones cegues, sordes, minusvàlides, que tenen alguna limitació per fer coses habituals que necessiten fer per la seva vida diària.
3.-La ciutat per discapacitats hauria d'estar adaptada en tots els sentits, les voreres adaptades per poder pujar i baixar amb facilitat, els semàfors amb senyals acústiques pels cecs, i més informació escrita i senyalada per a la gent que no hi sent.
4.-La normalitat és molt difícil de definir. Per a un cec el normal és no veure res. Per a un sord, no sentir res i per a una persona amb cadira de rodes, el normal no és caminar. Tothom veu la normalitat des de el seu punt de vista i per això hem d'anar molt amb compte quan ens dirigim a algú amb la paraula "Normal"
Andy Criado grup 7
Soc el Niklas del grup 7
1.Jo crec que les persones amb discapacitat son persones normals com nosaltres, sol que tenen algun problema físic o cicologic, per això es te que tindre molta paciència i no passar d'ells ni marginar-los perquè si no és posen tristos.
2.Si, alguns de diferents
3.Les portes dels lavabos mes amples i més rampes.
4.La normalitat no és res, molta gent creu que les persones sense cap discapacitat és normal, tothom és normal.
1-Pensem en persones com nosaltres, alomillor tenen alguna diferencia, però ningú es igual, tothom es diferent.
2-Clar que si, no nia ningú que no tingui capacitats, edemes si pateixen de alguna discapacitat, segur que algun altre cosa sabem fer millor.
3-Crec que la ciutat no esta suficient ment preparada per a gent discapacitada. Jo, primer de tot, posaria mes rampes, també trauria els lavabos especies i en faria un on tothom puges anar.
4-Normalitat?? Que es això??, això per mi no significa res, normalitat no es res.
1-Pensem en persones com nosaltres, alomillor tenen alguna diferencia, però ningú es igual, tothom es diferent.
2-Clar que si, no nia ningú que no tingui capacitats, edemes si pateixen de alguna discapacitat, segur que algun altre cosa sabem fer millor.
3-Crec que la ciutat no esta suficient ment preparada per a gent discapacitada. Jo, primer de tot, posaria mes rampes, també trauria els lavabos especies i en faria un on tothom puges anar.
4-Normalitat?? Que es això??, això per mi no significa res, normalitat no es res.
Danae Vime Castillo
1 · Jo penso en persones com jo mateixa.
2 · Cadascú té les seves capacitats i discapacitats, no hi ha ningú que no en tingui.
3 · Haurien de fer més rampes i que les portes siguin més amples i els carrers també per a les cadires de rodes.
4 · La normalitat no és RES. No existeix la normalitat.
1 · Jo penso en persones com jo mateixa.
2 · Cadascú té les seves capacitats i discapacitats, no hi ha ningú que no en tingui.
3 · Haurien de fer més rampes i que les portes siguin més amples i els carrers també per a les cadires de rodes.
4 · La normalitat no és RES. No existeix la normalitat.
· Ainhoa Lasheras Mayné
Jo penso en cecs,coixos, etc., és a dir en alguna persona amb disminució física o mental.
Les persones amb discapacitats normalment tenen algunes capacitats més desenvolupades que les persones que se suposa que tenen totes les seves capacitats.
Per exemple, un cec té més sensibilitat en el tacte, la oïda etc... que un persona que hi vegi.
La ciutat no hauria de tenir obstacles per a persones discapacitades , per exemple escales o graons quan es pot posar un rampa, guies al terre per cecs, etc.
La normalitat no existeix perquè tots som persones diferents, i cadascú té les seves capacitats i deficiències.
Artús Pol Moreno G-6
1.Penso en persones amb unes certes dificultats per realitzar les activitats quotidianes, però que amb esforç es van superant dia a dia. A part d'això no hi veig res d'estrany.
2.I tant! tothom en té, el problema és que sovint etiquetem les persones segons l'aparença i ens oblidem de les qualitats que tenen. Nosaltres tambè tenim discapacitats però no estan tant valorades perquè normalment son aspectes del caràcter.
3.Hauria de ser una ciutat pràctica,
ample, fàcil.. una ciutat per tots. Els lavabos més amples i tots iguals, substituir les escales per rampes o bé posar mes ascensors, els contenidors i les papareres a l'abast de tots.
4.Normal en què?? Tothom és diferent, cadascú te la seva manera de ser i de pensar.
És determina segons els models establerts per la societat que varien segons la cultura.
Marta Saperas Grup 6
GRUP 6
3.Una ciutat tindria que ser capacitada per a les descapacitats, posar rampes per als minusvàlids, ordinadors adaptats per a les persones amb problemas físics. I sobretot, no apartarles de la societat, es a dir, no intregrarles en colegis pensats per a ells si no intregrarles en colegis normals, com es el cas de la Júlia, per poder comunicar-se més i trencar les barreres de la paraula discapacitat.
4. La normalitat es pot mirar desde altres punts de vista aixó vol dir que la normalitat pot estar infravalorada per els discapacitats però la paraula normalitat segueix existint.
Anna Manyà Grup 8
1. A mi, abans, la primera imatge que em venia al cap quan em deien la paraula “discapacitat” era una persona amb cadira de rodes i amb alguna part del cos paralitzada. Ara, en canvi,després de la xerrada, veig les persones “discapacitades” més iguals als que ens creiem “normals”.
2. Els “discapacitats” sí que tenen capacitats, però, diferents a les nostres. Si tenen malalties mentals o físiques les capacitats seran diferents segons la malaltia. Per exemple, hi ha equips de bàsquet per a persones amb cadira de rodes i se’n surten prou bé i passen una bona estona.
3. No hi hauria d’haver barreres arquitectòniques perquè sinó la gent que va amb cadira de rodes es troba amb moltes dificultats. Trobo que hi hauria d’haver més rampes, més semàfors acústics per als cecs i que, en els passos de zebra, entre la calçada i la vorera, no hi hauria d'haver un desnivell sinó que hi hauria d’haver una petita baixada que facilitaria el pas a cadires de rodes i cotxets.
4. La “normalitat” l’ha decidit la societat a partir de com és la majoria, injustament.
De fet, no hi ha “normalitat”. Tots tenim capacitats i discapacitats en algunes coses o altres. Fins i tot els que ens creiem “normals”.
El factor sensible:
Jo crec que als discapacitat, no se’ls té que deixar, que s’han d’integrar en la societat.
Ells necessiten més ajuda en tot, però sempre o acaben fent.
Tots els discapacitats poden fer esport i tot lo que vulguin, però amb més dificultats. Per tant, simplement necessitaran més suport però per això no se’ls té d’excloure de la resta. Les persones que no poden parlar fan senyals, els cecs com que no veien o toquen tot i per el tacte s’ho imaginen com és.
Els canvis en la ciutat haurien de ser; instal•lar rampes i wàters més amples per posar la cadira de rodes, també tindrien que haver-hi més semàfors amb so per la gent cega .
No tindrien que haver-hi wàters de homes, dones i de discapacitats perquè els discapacitats tenen que anar el wàter del seu sexe, i fen tres lavabos sembla que els estem traient del seu sexe.
Les persones ens haurien de mentalitzar que tenen tants drets com nosaltres.
La normalitat no existeix, ja que totes les persones s’han d’adaptar al seu entorn d’una manera o altre, tant discapacitats com no. La diferencia està en la rapidesa en l’aprenentatge. Però al final, tots hi arribem!
La conferencia a mi m’ha agradat molt. Una frase que em va agradar molt va ser:
. No fa falta tindre ulls per gaudir del món.
Cristina Contel Ibarra
Grup:6
1-La meva opinió es que la gent discapacitada es gent normal, es gent que te alguna dificultat especifica. Això no vol dir que no puguin fer el mateix que fem nosaltres. Jo mateix tinc un amic que te síndrome de down i sempre a l’estiu juguem, ell te l’edat de la meva mare però es com un nen i jugar amb ell es molt divertit.
2-Donç esclar que les persones que tenen discapacitats tenen capacitats. La gent discapacitades per molt cegues o sordes que siguin tenen moltes altres capacitats, però sobretot el mes important es que tenen una gran capacitat per estimar i t’aporten molt amor i carinyo cosa que la gent amb capacitats no te, perquè es creuen superiors.
3-La ciutat hauria d’estar adaptada per la gent discapacitada amb tota mena de solucions perquè la vida de la gent discapacitada sigui fàcil i àgil, ja sigui gent paralítica o gent cega. Haurien d’afegir mes rampes i fer mes escales mecàniques igual que haurien de fer mes codis en idioma brallie en pots de menjar, entre altres.
4-La normalitat no es res, es una manera mal expressada de distingir la gent amb discapacitats i la gent que no en te. Es una paraula que utilitzada amb aquest context es una forma molt despectiva i que a mi personalment em fa enfadar
Àlex Riveras
grup: 6
Jo crec que quan pensem en gent amb discapacitat pensem en gent que no té capacitats, tot i que aixó no es veritat perque la gent amb discapacitat tenen més capacitats de les que la gent es pensa.
La ciutat esta poc adaptada per a bastantes discapacitats, jo crec que a la ciutat hi falten semafors per a segs, centres per a gent amb discapacitat mental, etc.
Per acabar, la normalitat es una cosa inexistent, un sentiment fals que la gent ha inventat per a separarse de la gent que te discapacitats i que gent diu que no es "com ella".
Jordi Grau Rios.
Publica un comentari a l'entrada