Respon a dues o més preguntes relacionades amb la xerrada de tutoria sobre les persones amb discapacitat. Compte amb l'expressió escrita!
1. En què pensem quan pensem en persones amb discapacitat?
2. Tenim capacitats les persones amb discapacitat?
3. Com hauria de ser la ciutat per a les persones amb discapacitat? Què canviaries?
4. Què és la normalitat?
24 comentaris:
3.La ciutat tindria que ser amb semàfors amb el llenguatge del botó braile i amb un so que sortís en el temps que tinguessin que passar...
4.per mi la normalitat cadascú creu una diferent.
MARTÍ SOLÀ
1.En persones que tenen diferents capacitats pero que en tenen.
2.Sí. Diferents,pero sí.
3.Amb mes rampes, mes semafors braile i amb el xiuletet.
4.Tothom es normal "cadascú es normal per ell mateix"...
PREGUNTES:
1.-Pensem en persones que han tingut alguna (malaltia) que les han "discapacitat de alguna capacitat".
2.- Si, les mateixes que nosaltres, però, al tenir alguna d'aquestes (malaties), que inutil·litzen una o més capacitats del teu cos (paràl·lisi física,etc), en tenen alguna menys.
4.- Cadascu té la seva propia "normalitat", adaptada a les seves necessiats. I no perquè tinguin una(malaltia), i es comportin d'una manera una mica diferent de nosaltres, han de ser dits "anormals" o tambè frequentment els diem "subnormals" despectivament.
COMENTARIS:
A mi, personalment, hem va agradar; perquè, a part de que va ser molt interesant, vaig trobar respostes de preguntes, sobre aquest tema, que em feia de petit i mai no hi trobava resposta a les preguntes corresponents (que sentien?,com ho afrontaven?...).
Tambè, va ser una xerrada desde un punt de vista molt proper als afectats.
JAUME MARTRA MARTÍ BLOC 1 Gn2
3. La ciutat hauria de tenir més rampes i ascensors, més portes automàtiques, semàfors amb xiulets i voreres amples i sense impediments.
4. La normalitat és inexistent ja que tots tenim alguna cosa diferent.
Román Fernández Vila
grup 2
1. Quan penso en persones discapacitades els veig com a persones que els hi costa fer algunes coses però no deixen de ser normals.
2. Les persones discapacitades poden fer cuasi tot el que fem les persones capacitades però de diferent manera.
3. La ciutat hauria d’estar més adaptada a les persones amb alguna discapacitat:
• Semàfors dels que fan un xiulet.
• Rampes als autobusos
... ... ...
4. Per a mi, la normalitat es diferent per a cadascú. És el que cadascú està acostumat a veure.
Carla Vilà Gonzàlez
Grup 3 1er d'ESO
1. Són persones igual que nosaltres, però que tenen algún impediment.
Sóon persones amb els sentiments molt més desenvolupats i amb molta sesibilitat, perque es troben impotents devant de gent que els insulta o s'aprofiten d'ells.
4. La normalitat depend de l'entorn on et desenvolupes.
Exemple:
Jo sóc una persona amb sordessa, em considero normal, però la gent que em veu amb els audiofons per primera vegada pensa que no sóc normal, però la gent del meu entorn no li afecta ho veu normal.
JUANVI FERRIZ
GRUP 1 BLOC 1
A mi aquesta xerrada em va fer reflexionar que tothom hauria de saber la importància que té tot aquest tema i penso que hauríem de pensar igual que els membres d'aquesta ONG.
1-En què pensem quan pensem en persones amb discapacitats?
No com altra gent que els tracten com a inferiors (que no els donen importància)
jo penso que les persones amb discapacitats són igual que tothom però tenen algunes dificultats a l'hora de fer alguna tasca o de fer altres coses que nosaltres no tindriem dificultats a l'hora de fer-les.
2-Tenim capacitats les persones amb discapacitat?
Els discapacitats no poden fer amb facilitat alguna cosa però en canvi ells poden fer moltes altres coses que nosaltres no seriem capaços de fer o que no ens seria tan fàcil. Com per exemple els cecs tenen molt més sensibilitat pel tacte i oïda perquè ells estan acostumats a no percebre-ho tot per la vista i per tant estan molt més desenvolupats amb aquets sentits.
3-Com hauria de ser la ciutat per les persones amb discapacitat?Què canviaries?
Jo crec que la ciutat hauria d'estar molt més desenvolupada per les persones discapacitades: semàfors amb soroll per avisar als cecs, més rampes pels que van amb cadira de rodes, grups de persones que poguéssin acompanyar-los i fer-los la vida més fàcil...
4-Què és la normalitat?
la normalitat cadascú és crea la seva. Tothom s'ha de sentir normal i ningú ha de pensar que els que no són com ell no són normals
1. En què pensem quan pensem en persones amb discapacitats?
Quan penso en persones discapacitades (cosa que no crec que s’els hagi de dir perquè no és què no tinguin capacitats és què tenen altres capacitats) penso amb persones, amb diferents capacitats què les nostres.
2. Tenen capacitats les persones amb discapacitat?
Sí, les persones amb discapacitats tenen capacitats, algunes, fins i tot, més desenvolupades que les nostres
3. Com hauria de ser la ciutat per les persones amb discapacitat? Què canviaries?
Li posaria més semàfors d’aquells que piten, més rampes a to arreu i més ascensors, perquè així la vida seria bastant més fàcil per a les persones amb discapacitats.
4. Què és la normalitat?
Crec què no hi ha una normalitat concreta, ni ha moltes, cadascú creurà en una, però tothom les ha de respectar totes.
1. En que pensem quan pensem en persones discapacitades?
Pensem en una persona am diferents capacitats que nosaltres, potser alguna més o menys però les que té les té més desenvolupades.
2. Tenen capacitats les persones amb discapacitats?
Si, només que diferents a les nostres, o poden ser també iguales més o menys desenvolupades.
3. Com hauria de ser la ciutat per a les persones amb discapacitats? Que canviaria?
La ciutat tindria que ser adaptada a ells, més rampes, semàfors amb el boto braile,... i sobretot que la gent els respectes i que ells poguessin actuar amb total normalitat.
4. Que és la normalitat?
Jo crec que la normalitat no es pot descriure perquè cadascú troba o forma la seva pròpia normalitat i sense faltar el respecta.
Clàudia Alavedra
Grup: 1
1-El que jo penso cuan veig una persona amb discapacitat es que son persones que van neixer sent com nosaltres pero que els hi va faltar oxigen o que en el seu desemvolupament a dins el ventre de la mare van perdre algunes capacitats però que per dins pateixen per les mateixes causes que tothom els mateixos sentiments etc...jo crec que tota le gent que no té aquest problema les aurien de tractar millor i no estar tot el dia queixa-nos tant i per aquest motiu intentar integrar-les a la societat.
2-Jo crec que si que en tenen alguns com els sentimentals que son com els de la gent sense problemes o més profuns i amables.
3-Jo crec que les ciutats haurien de ser adaptades per les que son discapacitadas igual que com ho son per a les que no son discapacitades perque tenen el mateix dret que nosaltre a viure en condicions.treova que la societat és mol injusta amb les persones amb discapacitat.
4.Jo crec que la normalitat es el que creuen les persones en general però que la normalitat podria ser perfectament una altra però com que tothom esta acostumat ha aquesta...
COMENTARI SOBRE LA VISITA
-Ami aquesta visita m'ha agradat molt el docomental em va emocionar molt i em va agradar molt el fet de que portesin un discapacitat de veritat perquè em va ajudar a "ficar-me a la seva pell"
1.Abans pensava què aquestes persones eren diferents que nosaltres, però quant vaig veure el documental em vaig adonar que són com nosaltres tot i que són diferents.
2.Sí, totes les persones tenen capacitats.
3.Jo crec què hauríen d'ajudar els discapacitats, perquè a nosaltres no ens costa res baixar o pujar per les rampes o escales, però a ells sí; jo canviaría moltes coses, però els què crec més important és posar rampes a tots els llocs, posar en els semàfors els segons que queden per passar i un xiulet,...
4.Jo crec que cadascú té la seva normalitat.
SARA LINARES
GRUP: 2 CURS:1 ESO
1.En què pensem quan pensem en persones amb discapacitat?
Penso que les coses de cada día, les més normals i sencilles com vestir-nos, dutxar-nos... nosaltres les fem sense problema i sense pensar-ho, però per a ells és molt més difícil. I que no sóm gaire concients de que altres persones tenen moltes més dificultats per fer una vida com la nostre, si no hi pensem o ho veiem en algú que ens envolti.
2.Tenim capacitat les persones amb discapacitat?
Evidentment que en tenen. Poden fer tot el que fem nosaltres a vegades de diferent manera i amb ajuda o mitjans diferents dels nostres. Per exemple els cecs tenen el sentit de l'oïda molt més desemvolupat que les persones sense discapacitat.
3.Com hauria de ser la ciutat per a les persones amb discapacitat? Què canviaries?
Accessible per tothom: amb rampes on els cotxes no aparquèssin, amb semàfors sonors per als cecs, rampes als transports públics...
Jo el que canviaría és que hi haguèssin més pàrquings (que no siguin cars)perquè totes les motos i tots els cotxes es poguessin aparcar dins i deixar els carrers lliures.
4.Què és la normalitat?
Per mi la normalitat és el que faig día a día, però cadascú té la seva pròpia normalitat. I els discapacitats no estan fora de la normalitat però com no són com la majoría de gent es pensa que són diferents.
Aroa Vegué
Grup 1
COMENTARIS
Jo en aquella activitat vaig aprendre que tothom és com és, i que cal respectar-lo encara que parli malament, que camini d’una manera estranya etc. A més a més, em vaig quedar intrigat pensant que sentien per el que va dir l’Oriol, que va ser que ”eren com un cotxe que estaven bonyeguts per fora però l’interior el conservaven a la perfecció”.
PREGUNTES
En què pensem quant pensem en persones amb discapacitat?
Quan penso en persones amb discapacitat penso amb persones que tenen una dificultat en fer algun tipus de treballs i activitats. Penso amb primer lloc en persones que tenen alguna discapacitat física o psíquica.
Tenen capacitat les persones amb discapacitat?
Sí. Qualsevol persona pot dur a terme una activitat per a la que sí estigui capacitada. Amb aquesta capacitat, pot realitzar feines útils tant per a ell com per als altres. Per tant, tothom te capacitat i pot dur a terme alguna mena de feina.
Com hauria de ser la ciutat per a persones amb discapacitat?
Què canviaries?
La ciutat per a persones amb discapacitat hauria de ser adaptada a totes a les seves necessitats. Els carrers, els transports públics, les places, els edificis i en definitiva tot el mobiliari urbà, hauria d’estar construït per a que poguessin ser utilitzats per qualsevol persona.
Jo canviaria bastants coses com ara ascensors per baixar al metro, rampes per entrar als edificis i pujar i baixar les aceres, senyals acústics, etc...
Què és la normalitat?
Jo crec que la normalitat es allò que es més habitual o mes freqüent en un lloc o entorn concret.
Xavier Mirmi grup 2
Opinió personal: A mi personalment em va agradar i vaig torbar molt interessant aquella xerrada de les discapacitatas. Vaig trobar molt bona idea que vingues una persona discapacitada com l'Oriol, perquè encara que no se l'entengues massa bé, ens va transmetre d'alguna manera a tots nosaltres quin era el seu dia a dia, i les seves vivències com a persona discapacitada.
Les preguntes:
1. En què pensem quan pensem en persones amb discapacitat?
Doncs jo quan penso en persones amb alguna discapacitat, la que sigui, penso en una persona com jo, però amb més dificultats i desavantatges a l'hora de fer coses de la vida quotidiana. Jo no penso ni en "bichos raros" ni en res de tot això.
2. Tenim capacitats les persones amb discapacitat?
Per a mi quan em pregunten això penso: "quina tonteria", perquè si diem que una persona discapacitada és una persona normal, però que té més dificultats que els demés, és evident que també tenen moltes altres capacitats que nosaltres no tenim. O a cas nosaltres tenim els altres sentits en el cas per exemple de la sordesa tant desenvolupats com ells? No.
3. Com hauria de ser la ciutat per a les persones amb discapacitat? Què canviaries?
La ciutat hauria de ser tota adaptada per discapacitats, perquè al cap i a la fi a nosaltres no ens molestaria que hi haguessin: molts de semàfors braile amb el "sorollet" per quan es poses verd..., més rampes, etc.
Jo canviaria doncs practicament tota la ciutat per adaptar-la a les seves necessitats.
4. Què és la normalitat?
Per a mi la normalitat són els hàbits que estan acostumats a fer cadascuna de les persones, ara tu tens la teva normalitat i els altres tenen la seva, i tu com els altres has de respectar totes les normalitats de tothom.
De l'Alba Pellicer
Opinió personal: A mi personalment em va agradar i vaig torbar molt interessant aquella xerrada de les discapacitatas. Vaig trobar molt bona idea que vingues una persona discapacitada com l'Oriol, perquè encara que no se l'entengues massa bé, ens va transmetre d'alguna manera a tots nosaltres quin era el seu dia a dia, i les seves vivències com a persona discapacitada.
Les preguntes:
1. En què pensem quan pensem en persones amb discapacitat?
Doncs jo quan penso en persones amb alguna discapacitat, la que sigui, penso en una persona com jo, però amb més dificultats i desavantatges a l'hora de fer coses de la vida quotidiana. Jo no penso ni en "bichos raros" ni en res de tot això.
2. Tenim capacitats les persones amb discapacitat?
Per a mi quan em pregunten això penso: "quina tonteria", perquè si diem que una persona discapacitada és una persona normal, però que té més dificultats que els demés, és evident que també tenen moltes altres capacitats que nosaltres no tenim. O a cas nosaltres tenim els altres sentits en el cas per exemple de la sordesa tant desenvolupats com ells? No.
3. Com hauria de ser la ciutat per a les persones amb discapacitat? Què canviaries?
La ciutat hauria de ser tota adaptada per discapacitats, perquè al cap i a la fi a nosaltres no ens molestaria que hi haguessin: molts de semàfors braile amb el "sorollet" per quan es poses verd..., més rampes, etc.
Jo canviaria doncs practicament tota la ciutat per adaptar-la a les seves necessitats.
4. Què és la normalitat?
Per a mi la normalitat són els hàbits que estan acostumats a fer cadascuna de les persones, ara tu tens la teva normalitat i els altres tenen la seva, i tu com els altres has de respectar totes les normalitats de tothom.
De l'Alba Pellicer
Preguntes:
2) Sí tenen capacitat. Encara que siguin discapacitats tenen capacitat per fer les coses com nosaltres.
3) La ciutat hauria de ser més adaptada per a ells. Per exemple hi hauria d'haver més rampes. El que canviaria és la manera de pensar de les persones, perquè pensen que els discapacitats són inferiors i tot sovint és el contrari (poden ser més sensibles, poden no veure-hi peró tenir més oïda...)
4) Jo crec que la normalitat no existeix, perqué cada persona tè un problema o altre. Com diuen: ningú és perfecte
SARITA POCA PASTOR
GRUP:2
1. En persones diferents a mi que poden fer les matexes coses que jo pero de diferent manera.
2. Jo crec que les persones amb discapacitat tenen capacitats que nosaltres no tenim i a la inversa.
3. Milloraria per cadires de rodes els esglaons de les voreres, containers mes baixos, les rajoles massa rugoses i asensors a totes les estacións de trens i metro antics.
Augmentar els semafors per cecs i les ajudes per sords.
4. Jo crec que la normalitat no exitex tothom es diferent.
Sergi Garreta
1-Que pensem quan pensem amb persones discapacitades ?
Fins ara, pensava en persones que no podien fer el mateix que nosaltres però ara, gràcies a la tutoria en la qual vam parlar de les discapacitats, tinc un altre opinió: que poden fer el mateix que nosaltres però amb diferents recursos.
2- Tenen capacitat les persones amb discapacitat ?
Jo crec que tenen la mateixa capacitat però a la pràctica s’han d’inventar altres recursos per poder fer el mateix que nosaltres.
3-Com hauria de ser la ciutat per a les persones discapacitades? que canviaries ?
La ciutat hauria de estar molt mes preparada per a les persones amb cadira de rodes, per exemple amb moltes mes rampes al carrer, o per els secs (megàfons a les parades d’autobús dient quin número és el que be, amb els semàfors que quan es poses verd sones un xiulet ), etc.
4- Que es la normalitat?
Jo crec que la normalitat es el que cadascú pensa de si mateix.
Roc Vila
Grup 3
1ESO
COMENTARI:
A mi em va agradar aquesta xerada, vaig apendre molt. Ja havia parlat molt de "els discapacitats" a l'antiga escola. Jo no crec que els haguem de dir discapacitats, perqué són normals, com nosaltres peró tenen un problema físic, mental...
PREGUNTES:
1- Pensem en persones iguals que jo, que tots, peró que tenen potser problemes. Ens els podem estimar igual, els hem de tractarigual o millor, no despresiar-los.
2- Les persones "discapacitades" poden tenir igual de capacitats més o menys aixó depen de la persona. Una capacitat que tenen i la fan millor que nosaltres és que pensen molt.
3- Una ciutat millor per tots seria amb moltes ajudes, molts ascensors, rampes, semafors amb el "pip" per als secs...
4- Per a mi la normalitat és alló que tots creiem de nosaltres mateixos. Que tinguem alguna cosa o moltes coses en comú. Que estiguem bé de salut. I que poguem fer tot alló que tothom pot fer; no tinguer que anar acompanyat pelcarrer, puguer pujar escales i mouret trenquil per la citat.
Joel Socias Costals
Grup: 1
1.Penso que són persones amb algún tipus de limitació física(dificultat en caminar,disminució de la vista i la oida...) o intelectual(parlar,entendre,pensar...)
2.Si, tenen quasi les mateixes capacitats que les persones sense discapacitat, pero no poden fer del tot bé la acció que la discapacitat els hi impedeix.
3.La ciutat s'hauria d'adaptar a cada tipus de discapacitat. Per exemple haurien d'haver-hi semàfors amb xiulet per els cecs,rampes i ascensors per la gent que es desplaça amb cadira de rodes...
4.Jo crec que la normalitat no existeix. Cadascù es sent normal amb un grup de persones amb qui es sent identificat. Perquè ningú es perfecte i tothom té mes o menys algun defecte.
1.Quan penso en las persones amb discapacitat, veig que elles no tenen la culpa de ser discapacitades i per això els em de tractar bé.
2.Jo crec que les persones discapacitades si tenen capacitats.
3.Una ciutat per persones discapacitades tindria de ser amb mes ajudes perquè ells es puguin adaptar. S’haurien de canviar moltes coses pensant en les persones discapacitades.
4.La normalitat es lo que creu cadascú de si mateix, la normalitat de cada persona es diferent
LLUIS MAZA GRUP 4
Aquesta tutoria sobre les discapacitats m’ha fet reflexionar sobre la difícil vida que tenen les persones que ho són i els sentiments que tenen.
1- En què pensem quan pensem en persones amb discapacitats?
Jo penso que les persones amb dicapacitats pensen, actuen… Com qualsevol persona, com nosaltres, però pel físic, a causa de la “malaltia” que tenen els fa ser “més estranys”.
2-Tenim capacitats les persones amb discapacitat?
Les persones discapacitades clar que tenen capacitats.
Nosaltres hi ha coses que no podríem fer o ens costaria molt conseguir fer, que en canvi les persones discapacitades els es molt fàcil fer-les.
Per exemple: - Els cecs no hi poden veure però tenen molt desenvolupat el sentit del tacte i de la oïda.
3-Com hauria de ser la ciutat per les persones amb discapacitat?
Què canviaries?
Jo crec que la ciutat hauria d’ estar més desenvolupada perquè la vida de les persones amb dicapacitat sigues més fàcil.
Com per exemple fer com una organització per a discapacitats que la gent ajudes, i els acompanyes cap a la feina o per que no tinguessin problemes amb els transports públics com per exemple el metro, que hauria de tenir rampes per baixar al metro...
4-Què és la normalitat?
Es que la normalitat jo no diria que hi ha normalitat, perquè jo crec que hi ha tantes normalitats com persones que hi ha en aquest món, i lo més important es que no tenim que insultar... perquè una persona no la considerem normal.
Silvia Clotet Vidal
Grup: 4
1. En què pensem quan pensem en persones amb discapacitat?
Quan penso amb persones amb "discapacitat" només penso amb qualsevol altra persona, ja que encara que hi hagi persones que tinguin alguna dificultat no cal que se’ls tracti de manera diferent. Però se’ls ha d’ajudar amb les limitacions que tenen.
2. Tenim capacitats les persones amb discapacitat?
Tothom que te alguna discapacitat te altres capacitats més desenvolupades que una persona sense cap discapacitat. No tots som capaços de fer-ho tot.
3. Com hauria de ser la ciutat per a les persones amb discapacitat? Què canviaries?
Jo crec que per persones cegues s’haurien de posar més semàfors amb so i que les persones que van amb cadira de rodes haurien de tenir més rampes per pujar i baixar de les voreres.
4. Què és la normalitat?
No és res, cadascú és normal per ell mateix. Perquè ningú és igual.
ENRIC CIRERA PLA
GRUP 4
3-La ciutat hauria de ser molt més adaptada per a els discapacitats
amb molts semàfors que anunciïn quan canvia de color
4-Jo crec que tothom té els seus desperfectes
Publica un comentari a l'entrada