dimarts, 5 de maig del 2009

Cul de sac


Expliqueu (100 paraules)què haguéssiu fet si fóssiu la Berta o qualsevol altra amiga per ajudar en Ramon a sortir del món de les drogues; i escriviu un final diferent.

47 comentaris:

andrea martinez ha dit...

La historia crec que ha sigut una mica un liu perquè si en Ramon li haguès dit que es drogava i vendia droga potser tot això no haguès passat. En Ramon està molt penjat de la Berta llavors jo crec que està una mica desesperat perquè vendre droga per anar a Tossa amb ella jo crec que és molt fort. I després la història fora del Ramon, com per exemple la seva mare doncs no ho vec molt normal perquè a una mare se li ha d'explicar per lu menys alguna cosa però ell no. Jo personalment no podria amagar tot això.

Andrea Martínez

skerimler ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Gerard ha dit...

Jo crec que en aquest cas és bastant difícil ajudar-lo perquè si tant sols el veus a l'escola, els pocs dies que ve, no pots informar-te bé del que li passa llavors no pots ajudar-lo gaire. Jo l’hagués intentat apartar del món de les drogues i hagués intentat que no vengués el costo i sobretot no animar-lo a vendre’l ni explicar que en té a tota l'escola, llavors li hagués anat malament el negoci i al final potser el podries acabar convencent de que deixes de traficar i això potser li hagués evitat el accident amb la moto.
Per acabar, aquest llibre m’ha agradat bastant però el que més m’ha agradat es com l’autora fa servir frases fetes per descriure un personatge o algun esdeveniment, això m’ha ajudat a enriquir el meu vocabulari.

Gerard Reig
grup:13

Anònim ha dit...

Oriol Duarri

Jo crec que en aquest cas és bastant difícil ajudar-lo perquè es passa molt poc per l'escola i quan bé es per vendre costo pero se'l haurià pogut ajudar intentant que no vengues el costo i fer-li entendre que allò no era bó per esclar com que ell estava obsessionat amb la Berta i volia anar amb ella a Tossa doncs així va acabar.
El llibre no m'ha agradat crec que aquesta senyora no estava gents inspirada al escriur-el pero bueno tampoc està tant malament.

P.D:Pep aquesta vegada no el borris siusplau

Anònim ha dit...

La història a sigut bastant interessant com a única excepció que al principi del llibre la història costava una mica de entendre però poc a poc s'anava entenent millor. Crec que la decisió del Ramon de entrar en aquest món no va ser amb mala intenció ja que ho va fer totalment per anar amb la seva estimada. No crec que sigui fàcil ajudar al Ramon ja que el món de les drogues es molt complicat i un cop i entès crec que deu ser difícil de sortir-ne, però sempre es pot rectificar.
A mi el final ja m'agrada com està però també podria ser que acabés que el els amics i el pares del Ramon el convencessin a ell i ell deixes aquest món i tornés a la vida real.

Quim Aguado Cosialls
Grup:12

AnaLlimona ha dit...

Si jo hagues sigut la Berta hauria intentat parlar amb ell però tampoc no es podia ajudar gaire a en Ramon ja que poques vegades assistia a l'escola. No hauria d'haver entrat en el negoci. La història podria haver acabat en què en Ramon per no seguir el negoci de costo haguès decidit, amb ajuda de la Berta, ser un mal venedor i no produïr suficients diners aixì, i amb sort, hauria estat expulsat del negoci i amb els diners guanyats haguès pogut anar a Tossa. Hauria après que aquest tipus de negoci no es gens bó i tot gràcies a l'ajuda de la Berta, sempre s'ha de tenir present als amics; a vegades la seva ajuda és necessaria.

Ana Llimona

Julia Paredes ha dit...

Jo crec que el llibre m’ha agradat bastant, perquè explica la vida de un jove que té problemes amb les drogues però que els pares es preocupen per ell, volen que tingui lo millor i té uns bons amics.
Crec que no s’hauria d’arriscar tant amb el tema de les drogues només per anar a Tossa.
Crec que el diner que guanya enlloc de gastar-se’l amb qualsevol cosa ajudes als pares.
En fi, És un llibre maco, excepte lo de l’accident amb la moto!

Berta ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
LauraColl ha dit...

Aquesta història, primer de tot ens ensenya el dolent món de les drogues. Gràcies a aquest llibre, hem après que un cop t'inclous en el món de les drogues, no hi pots sortir, és com un cicle.

Trobo, que la Berta hagués pogut donar una miqueta més de sí. Una persona es preocupa per els seus amics, i ella ho estava de preocupada per ell, però podria haver insistit més, ell li ho hagués dit, i no s'hagués ficat en aquell obscur món. No tansols incloure's en aquell món, també canvia d'amistats, i de persones que l'envolten en segons quines hores, i agafa males influències. Però hagués estat difícil d'ajudar a en Ramon un cop ja hi forma part, deu ser molt difícil sortir-ne.

Parlant del llibre, em sembla una historia molt interessant, i molt educativa. M'he llegit més llibres d'aquesta escritora i, aquest és un dels que m'ha agradat més.

Laura Coll
Grup 5

Laura ha dit...

Bé si jo fos una amiga del Ramon, hagués fet el que hagués estat en les meves mans per poder-lo ajudar, però com que casi no tenia relació amb ningú i no explicava res del que li passava, doncs ves estat molt difícil d'ajudar-lo, ja que no s'havies ni en quin món es trobava, ni quins problemes tenia amb la seva vida personal. Tant de bo hagués pogut ajudar-lo a temps, però un cop és massa tard, costa molt de fer-lo tornar enrere. Si hagués sapigut tot el que li passava per el cap des d'un bon principi, l'hauria ajudat al màxim, i hagués fet tot el possible per treure'l d'aquell mal envien. Que per això estan els amics, no?Per ajudar-se els uns als altres.

Si poses un final diferent, seria un final en el que no es trobes un accident, sinó, per exemple, un final en el que tot sigues més positiu, que el Ramon aconseguís sortir d'aquell món, d'alguna manera o altre, amb l'ajuda tant de la família, com dels amics, però si ell hagués volgut i hagués posat de la seva part, jo cerc que ho podria haver aconseguit. I així demostrar que amb voluntat i esforç es poden aconseguir moltes coses a la vida.

Laura ha dit...

Laura Subirats
Grup: 11

Daniel ha dit...

La lectura del llibre m'ha agradat. M'ha fet pensar en fins a on poden arribar els joves en aquesta societat de consum on és tant important els diners.
Si jo fós en Pau, l'amic del Ramón, intentaria aconsellar-li que no s'endinsés en el món de les drogues, ja que l'única cosa que aconseguiria, a part dels diners, seria fer-se malbé a sí mateix i també la vida dels que l'envolten.
El final de la història és molt tràgic. Jo proposo un final alternatiu: en lloc de l'accident, podria haver passat que la policia detingués en Ramón i passés uns dies a la pressó per excés de velocitat i consumir drogues. Allà, a la pressó, veuria que la gran majoria de les persones detingudes estan relacionades amb les drogues. I s'adona que si continuava així acabaria igual que ells, amb efectes negatius sobre la seva salut i amb problemes socials de marginació molt greus.

Daniel Garrapucho

Anònim ha dit...

La lectura del llibre m'ha agradat. M'ha fet pensar en fins a on poden arribar els joves en aquesta societat de consum on és tant important els diners.
Si jo fós en Pau, l'amic del Ramón, intentaria aconsellar-li que no s'endinsés en el món de les drogues, ja que l'única cosa que aconseguiria, a part dels diners, seria fer-se malbé a sí mateix i també la vida dels que l'envolten.
El final de la història és molt tràgic. Jo proposo un final alternatiu: en lloc de l'accident, podria haver passat que la policia detingués en Ramón i passés uns dies a la pressó per excés de velocitat i consumir drogues. Allà, a la pressó, veuria que la gran majoria de les persones detingudes estan relacionades amb les drogues. I s'adona que si continuava així acabaria igual que ells, amb efectes negatius sobre la seva salut i amb problemes socials de marginació molt greus.

Daniel Garrapucho

Marcel ha dit...

Jo crec que aquesta història és una mica rebuscada ja que diu que pots començar a fer de camell molt fàcilment només parlant uns minuts amb uns traficants.

Si jo fos en Pau, el seu millor amic, hauria intentat convencer a en Ramon perquè no es fiqués en el món de les drogues només pel fet de poder anar un cap de setmana a tossa amb la Berta. Li hagués dit que hi ha altres maneres d'aconseguir diners sense necessitat de ficar-se en el món de les drogues en el que et jugues la vida cada dia. És clar que tampoc hagués pogut fer-hi gaire perquè en Ramon no anava a l'escola gairebé mai i quan hi anava no es posava a parlar dels seus negocis amb els traficants.

El meu final alternatiu hagués estat que en Pau i la Berta haguessin convençut a en Ramon que deixés de vendre costo i ell hagués promès als traficants que no diria res a la policia. Llavors ell no hauria pogut anar a Tossa amb la Berta però tampoc s'hagués estavellat amb la moto i no estaria en coma.

Marcel Espasa
Grup: 13

Georgina ha dit...

Georgina Mínguez
Grup 12

Jo si fos la Berta, i sabent com ella sap que el Ramon n’està enamorat, hauria mirat d’aturar-lo durant la sortida de l’escola i parlar-li de que aquell no era un bon món. L’hauria distret de manera que en Ramon s’adonés que estava en un mal treball i l’ajudaria a sortir-ne o senzillament pagaria una part del que ell necessitava donar a en Lolo i companyia perquè pogués seguir dintre aquell món sense sortir-ne malparat.
També miraria de comprendre’l i parlar amb la seva mare (ja que la Berta i ella es parlaven bé) i mirar de fer-la tenir més diàleg amb en Ramon i no consentir-lo tant.

El meu altre final per la història seria que mentre estiguessin a l’hospital, els pares d’en Ramon, serien capaços de solucionar les seves diferències i saber estar units en aquest mal trago que han de passar.
També estaria bé que quan el Pau i la Berta parlessin amb en Ramon, la Berta comentés lo de l’Albert de COU, cosa que faria adonar a en Ramon que ell realment estima a la Macarena i que el món en el que està no l’ajudarà en res. Ell aconseguiria marxar d'aquest treball inútil amb l’ajuda de la Macarena, i dels seus nous amics camells que l’entendrien i confiarien en ell.
Tot i que els pares es quedarien bastant pobres després d'haver pagat la caríssima operació d'en Ramon, ell buscaria feina i al final acabarien econòmicament correctes.

Bernat Domingo ha dit...

Jo, per començar, si fos la Berta, li hagués fet quatre crits a en Ramon perquè reaccionés, ja que si jo veig que un amic meu no està gaire bé (per la raó que sigui), li dic la meva impressió, i si no em volgués fer cas, escoltar-me o intentés canviar de tema per no fer-me preocupar, li faria quatre crits per a que reaccionés. A part, jo (en el cas de que fos la Macarena) no l'hagués deixat anar amb moto amb el malament que anava, a més, si l'apreciés, li faria entendre que encara és massa jove per a fer de camell i consumir drogues i que ho hauria de deixar. Per acabar, en el cas de que fos en Quim, no hagués actuat així, ja que prou malament estava -en Quim-, com per enganxar un amic seu al tràfic il•legal de les drogues. I el que trobo més anormal és que "xulegés" davant d’en Ramon que tenia 5 gambes de ful de molt bona qualitat, és a dir, molta droga.

El meu final diferent seria que en Ramon se n’adonés a temps de que això del món del tràfic il•legal de drogues no porta enlloc i que en Ramon i la Berta es posessin a sortir junts, atès que l’amic de COU de la Berta (del que n’estava enamorada, en Raül) es morís per sobredosi, ja que també estava dins del món de les drogues. Així doncs, seria un final més feliç i millor per tothom (excepte per a la família del pobre noi que mor, en Raül).

Bernat Domingo Mateu
Grup: 13

Marta Mas ha dit...

Sincerament, trobo que en Ramón no pensa en el que té, només en el que li falta. No te prous diners per seguir el ritme dels seus amics, peró la Macarena viu en un desastre de casa d'una sola habitació, mirat d'aquesta manera; qui és el més afortunat? Si la Berta l'estimés l'estimaria amb diners o sense, no caldiria impresionarla! Peró ell havia d'aconseguir diners, diners ràpids, i va escollir el camí fàcil, el camí de les drogues. I al final tot li ha sortit malament, s'ha estrellat amb la moto i la Berta se n'ha anat amb un altre, un altre que realment estima.
I la seva mare què? Una dona que ho va donar tot pel seu fill, i ell ecara en volia més, i més i més.
Ell hauría d'haver dit que no quan encara hi era a temps, peró ara ja és massa tard...
En Ramón va estar al bar equibocat en el moment equibocat, i això li va costar la vida.

Anònim ha dit...

Aquesta història per a mi ha sigut realment interessant i educativa, ja que ens ensenya en quins problemes ens podem posar avui en dia.
Bé, jo, si sigués en Ramon, no hagués posat en perill la meva vida per anar un cap de setmana amb el noi que m'agrada, i a més sense tenir assegurat de que jo li agrado i que passaria alguna cosa aquesta nit.
Per una altre banda, abans de fer aquesta decisió, cosa que no l'hagués fet mai, ho hagués comentat a les persones que són importants per a mi, tan amb els meus amics, els meus pares... però segur que entre tots trobaríem una altre solució abans de ficar-me en aquest món de drogues i no poder sortir mai més, ja que no et deixaran sortir mai perquè tens tota la seva informació, els llocs on queden, els seus amagatalls...
La meva conclusió després de llegir aquest llibre, és que no vull posar-me en un món de drogues, més ben dit, que no vull ser una delinqüent (actualment).


Clàudia Lodo
Grup: 3

Melanie Muñoz ha dit...

Jo si hagués estat la Berta hauria insistit més en parlar amb ell ja que no m’hagués agradat que això acabés tant malament. Però, tampoc podria fer gaire ja que jo pel sol fet de que en Ramon estigui estrany no puc arribar a saber el que realment li passa, però si fos una amiga de veritat insistiria en parlar amb ell fins que m’ho digués. I l’ajudaria en tot el que pogués ja que el fet de no tenir diners per sortir, o per divertir-se, no es un fet que et faci fer que venguis droga il•legalment ja que et pots ficar en molts embolics.

El meu final seria que en Ramon se n’adonés de que això de fer de camell no serveix de gaire, vendre droga il•legalment només per aconseguir diners per estar un cap de setmana amb la Berta, la noia que li agrada, a Tossa, quan podrien haver estat un cap de setmana junts sense sortir i sense necessitat de gastar diners. En el llibre el fet de no tenir diners el té tothom molt en compte, sense diners no poden sortir, no poden veure, no poden “divertir-se... jo crec que hi ha altres formes de divertir-se i venent droga no crec que sigui la millor solució. Encara que igualment tampoc hagués servit de gaire ja que la Berta al final decideix passar el cap de setmana amb el noi que li agrada, en Raül, és a dir que tot el que fa el Ramon no serveix de res.

Melanie Muñoz
Grup:13

eric ha dit...

El que crec que hauria d’haver fet la Berta era convèncer-lo per a que sortís del negoci de camell raonant-li i explicant-li les conseqüències que podia tenir. També crec que en Ramon per part seva és mol irresponsable perquè ell veu que no és com els demes (econòmicament) i s’esforça per ser-ho sense que la seva família tingui un duro.
Jo al final de l’historia hagués fet que després de l’accident es salvés i se n’adones del valor de la vida, que deixés el negoci de les drogues , que se n’anés a tossa am la berta i els seus amics i que ajudés al seu pare en la botiga.

eric barrenechea
g:3

Clara Alfós ha dit...

Per mi, la Berta i el Pau , saben que en Ramon esta dins d’aquest món de les drogues l’hauria ajudat més, parlar-li de que la vida, els problemes , no es solucionen així i que un cop dins seria molt difícil sortir-hi i preguntar-li si realment voldria aquesta vida que li portaria a més problemes dels que té.

El final que faria jo seria més feliç per tots. Què en Ramon pogués sortir d’aquest món irreal, amb l’ajuda dels seus amics i la seva família, i també que s’adonessin els seus amics que viuen millor que en Ramon, que la vida no només són els Diners. També que la Berta s’ajuntés amb el Ramon ja q s’estimarien els dos i que en Ramon pogués veure que no estaria sol que té a altres persones que el poden ajudar per qualsevol problema.

Aquet llibre m’agrada’t, perquè t’ensenya que si entrés en aquest món és molt difícil tornar al món real. Perquè la gent que hi entra és pensa que solucionarà els seus problemes de la seva vida i en tindrà una de millor.

Clara Alfós
grup-13

Ricard ha dit...

Aquest llibre ens mostra que no és difícil entrar en el món de les droges.Que totes les deisions les prenem nosaltres.En Ramon no veu és que els pares treballen de valent de valtant perquè ell pugui anar a una de les millors escoles de Barcelona. En Ramon creu que com la seva familia és d'una classe social inferior,creu té una paga inferior, per`en realitat és que se la gasta tota.També m'he adonat que la mare d'en Ramon és molt permisiva.És un llibre que m'ha agradat molt perque tothom pot entrar en el món de les drogues.

Ricard Jodas
Grup 12

Clara Roldán ha dit...

Jo si fos la Berta o algun amic/ga d'en Ramón m'interessaria una miqueta més per ell, vull dir que si algun amic teu falta a classe doncs, el més normal seria preocupar-te per ell, és a dir, si no va a classe trucar-lo per avera que li passa o intentar contactar amb ell. I si ell o ella es nega a explicar-te les coses, ho parlaria seriosament amb ell.

I el meu final no seria pas així, seria bastant diferent al de aqueta història. Perquè a mi els finals en que el rotagonista de la història està a punt de morir o segurament es mor, no m'agraden. El meu finl hagues sigut, per exemple, que els pares d'en Rmón s'acaben enterant del que li està succeïnt al seu fill i poguessin fent algo per ajudar-lo a ell i a la colla dels traficants o camells. Però dintre de tot, el llibre m'ha agradat perquè ens ensenya que la vida no és tant fàcil com sembla i que hem de tenir molt de compte, que no ens passi el fet que li ha passat a en Ramón.

Clara Roldán
grup:16

Berta Miró ha dit...

Jo si hagués sigut la Berta, hagués intentat parlar amb en Ramon com a bona amiga, i hagués intentat fer lo possible perquè ell, sortís del món del negoci de les drogues. Per molt difícil que seria perquè si ell no posa interes, tu per molt que li digues ell no l'escoltaria, però jo ho hagués intentat.
El final que escriuria jo, seria un final positiu no com el del llibre. Faria que en Ramon amb molt d'esforç, sortiria del món de les drogues i tornaria ha anar a classe cada dia, després faria que en Ramon i la Berta estiguessin junts i per últim faria que no hagués cap accident.

Berta Miró
Grup: 16

adrian martinez ha dit...

Jo crec que la manera d'ajudar a en Ramon podia haver estat que els seus amics avisessin a la mare sobre el seu problema i parlar-ho. La Júlia no tindria que consentir-li tot, en Ramon. La seva mare no l'hauria d'haver dut a aquesta escola, en un ambient de gent amb molts, ja que la seva situació econòmica no era com la dels seus amics i això el impulsava a trobar una alternativa per aconseguir diners, o bé li havia d'haver explicat que els diners no són el més important, i si ella volia que estudiés en aquella escola era perquè tingues una bona educació i la oportunitat d'accedir a la universitat.


Un final diferent i més feliç podria ser que com en Ramon estava col·locat la Macarena l'hagués obligat a quedar-se a casa seva per tant en Ramon no hauria agafat la moto, i l'endemà al no passar la nit a casa, la seva mare s'hagués assabentat de la seva situació i intentaria aajudar-lo a sortir del mon deles drogues.

adrian martinez ha dit...

ADRIAN MARTINEZ
GRUP: 2

mauri ha dit...

Jo si fos amic seu,primer parlaria amb ell. Perquè posar-te en un món tan perillós com aquest per seguir el ritme econòmic dels seus amics,
jo no ho faria.
També si estimés la Berta no hi en-traria per por de perdre-la. Per sortir de aquest d'aquest món et pot anar la vida, però la policia et pot ajudar.

El final seria que en Ramon parlés amb la Júlia,la Berta.
Amb en Joan "el seu pare" no ja que potser el rebu'ijaria.
També que parlés amb el de la secreta i que sortis d'aquest món.
Mauri Samsó Estrada.
2/9

Anònim ha dit...

Jo crec que el llibre es una mica avorrit en alguns aspectes com l’argument i tot el llibre parla del mateix. Si jo hagués estat en el seu cas hauria posat una mica de voluntat per intentar no tenir addicció
, les drogues són un camí molt dolent per la vida encara que nomes en venguis acabares caient en l’addicció de les drogues i el Ramón va caure en aquesta trampa .

El Ramón anava pel carrer, tenia mal de cap i havia preferit no agafar la moto per si de cas de sobte es va començar a ofegar no podia res pirar bé només va poder trucar l’ambulancia i desmaiar-se. El van tenir en UVI tres dies però es va poder recuperar i va prometre a si mateix que no prendria més drogues.

Pol Izquierdo
G:9

Anònim ha dit...

Jo si fos la berta hagués intentat ajudar-lo però es complicat convèncer a una persona ficada en aquest mon però aquest fet el que pogués, i li hagués parlat per fer que desistís, perquè no cal que fes tot allò per anar un cap de setmana fora i a demes que li a costat molt car amb el accident de moto.
Per a un final diferent faria que no hagués patit ningun accident, que potser hagués acabat amb ferides mes superficials i que això li hagués donat una lliçó y que deixes el mon de les drogues i es quedes amb la berta o la Macarena.

Lia Pradas Salvador
Grup 1
2n d'ESO

Guillem Puig ha dit...

Hola bona nit.
A mi, no m'ha agradat gens aquest llibre.

Jo crec que si una persona s'hi fica en aquest món (el negoci de drogues), es per que ell ha volgut, i si ell no ho vol deixar, s'ha de respectar la seva decissió. Ell/a ja sabrà sí està malament o no. Per altre banda, en Ramón hi entra per amor, per poder anar amb la Berta a Tossa.
S'ha de pensar que després de la venta d'armes és el negoci que mou més diners, i sempre s'hi vol més...
El que fa en Ramón, eés una mica egoista. Només pensa en anar a Tossa per estar amb la Berta. No pensa en la seva mare, ni en el seu pare, ni en al que poden pensar els demés. Si jo fos amic d'en Ramón, l'intentaria convencer de que no és un bon camí. Peró els amics no tenen l'oportunitat de parlar amb ell, perqué no va a classe. Jo crec que el final de la historia no està gairé pensat. Simplement l'autora es va cansar d'escriure i va decidir matar-lo.
Però jo el final no el canviaria. En Ramón es mereix tindre l'accident. Fins i tot el meu germà petit sap que no es pot beure o anar fumat i conduïr.
Encara que tampoc feia falta queLa Berta sortis amb un altre.

Guillem Puig Arto
Grup: 7

Poeta Punk ha dit...

Jo crec que per molt amic que agues estat d'en Ramon, hauria sigut molt difícil treure’l del mon de les drogues, a més s’ha la de fer entendre que el món de les drogues es molt perillós, si aconsegueixes que deixi el negoci desprès els camells el deixaran fet caldo, cosa bona si es masoquista, però no ho es, així que no tindria gracia. A més a més s'ha d’anar amb comte quan condueixes borratxo i fumat. Una pregunta, en Ramon conduïa amb casco o sense? Si conduïa sense segurament hauria mort. Com a final, jo posaria que surt del coma, però desprès es surt de la seva zona de ventes i va a parar a una de feixistes, que venen el costo de mala qualitat, i apareixen uns antifeixistes que els doblen en nombre i els apallissen, aleshores en Ramon entén els perills de les drogues i deixa el negoci. Però la Berta surt amb en Raül i aleshores en Ramon ja no l'hi troba sentit a la vida, torna a agafar la moto i aquest cop va encara més begut i fumat i es mata.

Jaime Aparicio
Grup: 10

Anònim ha dit...

A mi em sembla que l' argument que té el llibre és una mica borrós i no molt clar. Però també cal destacar que durant el llibre es va entenent més.

En Ramon crec que pren una decisió bastant inmadura quan tria fer-se camell per guanyar diners per anar a Tossa i també crec que la Berta si se l'estimés de veritat l'ajudaria molt més envers aquesta situació.

És bastant trist quan té l'accident de moto però en general està bé.

Andreu Tort
Grup: 6

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Laia Moreno Matos ha dit...

Jo, crec que la història narrada ens explica o ens mostra per advertir-nos del que nosaltres podem fer.
Si jo fos la Berta, a més de ja advertida ella de que el Ramon estava ficat en problemes seriosos de drogues, com a bona amiga seva hagues estat molt més al seu costat per cuidar d'ell i advertir al seus pares si hagues fet falta, i a ell mateix.
Un dels greus problemes que el porta a fer tot aixó és el simple fet d'estar tant concentit com està, i els problemes económic que té a casa seva. Ja que aixó fa que es senti inferior, incapaz i el porti a voler aconsegui diners, i la única sortida que hi troba als seus problemes són les drogues.
Final variable: La Berta, després d'haver passat tanta amistat i anys al costat d'en Ramon reflexiona i veu que per ella el Ramon és més important del que creia i decideix anar al buscar-lo al bar on s'està prouïnt l'intercambi de drogues i, s'emporta al Ramon i li confesa tot alló que sent i deitga per ell. I res del futur succeix, més que la seva relació.

Laia Moreno Matos G:6

guillem ha dit...

Guillem Perán



Jo crec que el Ramon es desespera una mica amb tot això dels diners i creu que una solució per tindre'n més és vendre droga, tambè s'ha de dir que està tant enamorat de la Berta que es desespera i vol tenir més diners per impresionar els altres. És una sort que el Lolo hagi sobreviscut al dispar de la policia.
No fa bè en amagar-ho tot i crec que tambè és culpa dels pares per no controlar-lo si veu massa o és un camell, si va classe...
En general està molt bé aquest llibre perquè et dona a conèixer aquest món.

Anònim ha dit...

Visca el barça!!!!!

Anònim ha dit...

VISCA EL Barçaaa!!!!!!!!

ricard ha dit...

Es un bon llibre encara que tota la història esta molt resumida i tot es molt seguit pero m'ha agradat.

Anònim ha dit...

FORÇA BARÇA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Bé, jo crec que si jo sigués la Berta, o qualsevol amiga seva, hagués intentat que en Ramon deixés el món de les drogues, però no se si ho aconseguiria, ja que és bastant difícil. En tot cas, per ajudar-lo, si fos la Berta, com que ella sap que al Ramon li agrada, i que vol els diners per quedar millor davant d'ella i poder anar a Tossa, hagués fet una sortida més barata, a un altre lloc on el Ramon pogués anar, o hagués planejat amb ell, alguna manera de guanyar diners, que no sigui il·legal ni molt perillosa, i li hagués dit que encara que no tingui diners, podem ser els seus amics, i no fa falta que faci tot això per poder quedar bé.
Sobre el final, jo crec que és el que es mereixia en Ramon, potser no la mort, però si un bon ensurt. Encara que si tingués que canviar el final, per exemple, per fer un final bonic, doncs faria que la Berta anés a veure en Ramon a l'hospital, i que en Ramon li confessés el seu amor per ella, i la Berta li digués que ella també l'estima. Que en Ramon es recuperés ràpid, que deixes el negoci de venta de drogues i que en trobés un altre legal, amb el qual guanyi suficients diners per anar a Tossa amb la Berta. Encara que, aquest final, és bastant irreal i poc creïble, així que un altre final més possible, seria que en Ramon es recuperés i se'n adonés que aquell negoci era molt perillós i que el deixés, per una altre de millor, i encara que no sortís amb la Berta, ja que a ella li agradava una altre noi, que s'enamorés per exemple de la Macarena, que a ella si que li agrada.
Però en general, crec que és un bon llibre, bastant educatiu, sobretot per joves d'aquesta edat, per avisar dels perills del món de les drogues.

Júlia Vizcaino
Grup 1

Cèlia Dobaño ha dit...

En una situació com aquesta, si fos amic del Ramon, el convenceria que tot aquest món de les drogues el pot perjudicar moltíssim. L’hi explicaria tots els problemes possibles que podria tenir venent o consumint drogues a diari. Però sobretot, voldria que sabés que el recolzaria amb tot i estaria amb ell molts moments, per quan, pugui sentir-se malament que veiés que no està sol. Si no volgués escoltar-me, ho posaria en mans dels pares o de l’escola. Si em trobés a la situació del Ramon el que m’agradaria seria que els meus amics em poguessin ajudar, perquè en el mals moments el que una persona vol és sentir-se acompanyat.

Convenceria al Ramon que no agafés la moto en aquell estat. O bé, parlaria amb la Júlia, ja que també, és el seu fill. Segurament no hauria agafat la moto, i per tant, no acabaria a l’hospital.


Cèlia Dobaño
G:14

Daniel Gonzalez ha dit...

La Berta no fa res perque de fet no sap el què li passa al Ramon.
Jo si tingués un amic que es trobés en aquesta situació, parlaria amb ell, intentaria fer-li entendre que el món de les drogues mai no acaba bé. Én cas de no tenir èxit, possiblement parlaria amb els seus pares, la droga i el seu món és quelcom molt seriós i el meu amic necessitaria ajut què potser jo sol, no seria capaç de donar-li.
En cul de sac, queda clar quan la Júlia, la mare d'en Ramon pensa en dir-li:"Confia en mi Ramon, que sóc la teva mare i t'estimo. T'estimo per damunt de tot, i facis el que facis".

Final alternatiu:
En Ramon estava alli, al passeig del Born amb el Lolo i el Catxes, quan se'n va adonar que no era capaç, que no podia i no volia embolicar-se amb aquella gent i amb les drogues.
-Ho sento. Me'n vaig!
-Eh, tio! Ets un "cagueta"!
-Si tens raó, sóc un cagueta i moltes més coses. Adeú!

Daniel González

Berta Martínez ha dit...

Berta Martínez

El llibre en si m'ha agradat molt, doncs era simple però molt concreta. Si fós la Berta, m' hagués preocupat pel Ramon, saber perquè no venia a classe i el motiu de aquest comportament extrany, però és clar era díficil, doncs el Ramon era una mica reservat. Un cop m' enterés del tema de les drogues, de que el Ramon traficava, hagués anat a parlar amb el Ramon inmediatament sense pensarm-ho, doncs era un amc meu i l' havia de ajudar.
Un final que m' agradari a per la història seria que el Ramon sortís ajudat d' aquest mñon, ajudat per els seus amics i, que aquest, li deixessin clar que no era necessari que fós el que tingués més diners de la colla, i menys posar-se en aqeuest món!!

Anònim ha dit...

DANIEL ALTADILL
La història parla del fàcil que es entrar en el món de les drogues.
Jo crec que els seus amics haurien de ajudar a sortir d'aquest món que condueix cap al fracàs, i els seus amics haurien de fer veure-li que un món sense drogues es possible i millor.

Unknown ha dit...

Cul de Sac:
A mi, personalment, aquest llibre m’ha agradat força, ja que tractava de un tema molt interessant i et donava una perspectiva de com es pot acabar amb la problematica de les drogues. En Ramon, era un noi que estudiava en una escola de alta classe i s’havia enamorat de una noia (La Berta) i per ella, ha estat capaç de tot! Això a estat molt bonic, però fins a un cert punt. L’únic que no m’ha acabat d'agradar ha estat el final, ja que tot ha passat molt apresa i la seva mort ha estat molt sobtada. A mi, m’hagués agradat més una altra mena de final. Però en general, el llibre ha estat força entretingut i m’ha agradat llegir-me’l.
Si jo hagués estat la Berta, hauria intentat parlar am ell, i dir-li que no calia que fes tot allò per ella, ni molt menys. Però n’hi la Berta n’hi els amics d’en Ramon no van dir-li res, perquè no es presentava a classe. Una cosa que jo mai faria si fos amic d’en Ramon és comprar-li la droga que tenia, ja que així mai es donaria compte de que el que feia no era el correcta.

Mar ha dit...

Una cosa Pep, que el comentari el vaig fer fa molt de temps, però no s'ha publicat o no t'he l'he enviat correctament... no ho sé, però t'ho faré una altre vegada.

Mar Giménez
grup3

Anònim ha dit...

Bé aquest llibre, a mi personalment, m'ha agradat bastant. L’argument no és gaire original perquè ja m’he llegit molts llibres d’aquest mateix contingut, però té una cosa que he trobat que l’ha fet atractiva, la simplicitat. La simplicitat amb que l’autora, Gemma Lienas, descriu una cosa una mica complicada de la manera més fàcil i entenedora. Això ha fet que se’m passés el temps volant.
Jo si hagués estat al lloc de la Berta, lògicament li diria que deixés aquest món tant complicat i obscur de la droga, perquè és una grandíssima tonteria jugar-te la vida per diners. No té preu la vida. Si fins i tot al primer dia ja té ensurts amb en Lolo, que el fereixen, i amb el Catxes que l’arresten. Si portés un mes potser ja no estaria entre nosaltres, potser estaria a la garjola o mort, qui sap. També li hagués dit de canviar una mica d’amistats, perquè a vegades el que més influeix són les amistats errònies o m’en hagués anat a viure a un altre ciutat.
El final de la Gemma Lienas no em sembla malament, però que al final, després d’un any d’estar en coma, es despertés i reflexionés que no és bo jugar-te la vida per uns quants “calerons”.


Mar Giménez