dilluns, 9 de novembre de 2009

Fòrum sobre "Tot et serà pres". Bloc 3


Tria una de les opcions següents. També pots comentar breument les explicacions dels teus companys.
Explica (100 paraules) què faries si et trobessis en la mateixa situació que el noi.
Explica (100 paraules) què faries si et trobessis en la mateixa situació que la noia bruna.
Què en penses de l'eutanàsia? Creus que és correcte experimentar amb éssers humans? (100 paraules)

32 comentaris:

Maria Puntí ha dit...

- Crec que per a tothom és molt difícil posar-se en la situació del noi, perquè quan has de decidir entre la vida o la mort, és molt difícl saber què faríes en aquesta situació. Jo crec que has de tenir molt coratge per fer el que el noi decideix, però penso que encara que ningú hi vegi cap sortida sempre tindiria l'esperança que n'hi hagués alguna. Encara que no hi hagi cap possiblilitat, sempre em quedaría una esperança; tot i que tampoc estic en contra de l'eutenàsia, cadascú es lliure de fer el que vulgui amb la seva vida i més amb una cosa així.

- Jo crec que el fet que la noia marxi del lloc on tenia la seva vida és una mica exagerat comparat amb el problema del noi. Si fos la noia, crec que intentaria sobreviure en la societat, i no apartada del món; solitària. Perquè crec que estar sol és la pitjor solució.

- Jo personalment no crec en l'eutenàsia. Crec que sempre s'ha de tenir alguna esperança encara que sembli que no n'hi ha cap; però tampoc estic en contra perquè, com ja he dit abans, és difícil saber què faries en una situació així.

- Sobre l'experiment amb humans, en part hi estic d'acord i en part no. Hi estic d'acord perquè si no es fan experiments així, no es podria avançar amb solucions per a la resta del món. Però si ens posem amb el lloc de la persona experimentada, ho trobo fatal per ella, és com si la utilitzessin de rata de laboratori i sense saber del cert si funcionarà la medicina, la vacuna, etc. De fet, és un acte molt generós.

Anònim ha dit...

- Jo crec que ningú sabria, ni boldria estar en la situacó que el noi està. Però fer el que el noi fa al llibre, es molt atrebit, sabent que hi ha un norante persent de posibilitas de morir, trobo ue el noi no so pren molt malement.
Però aixó de l'eutenàsia, trobo que es una cosa massa forta, i ames si li demanas a un maig teu, que segur que no et vol fer cap mal.

- Però el que no puc entendre és, perque la noia a de merxar d'on vivia, iapart aillada de la cociatat. Trobo que és millor viure en sicietat que no en un lloc en el no res.

-Bueno jo crec que l'eutenàsia només s'auria de fer servir en casos, que el sasient tinges molt dulor i no li quedes molt temps de vida, però en casos com el del noi no.

- Els experiments amb humans jo ho trobo bé, perque apart que els cosos estan morts, podem saber cada vegada més coses per aixudar a les altres persones.


Joan llansà Ribas Grup:5

Anònim ha dit...

-Jo crec que el que el noi vol és raonable. Ell té dret a decidir què vol fer amb la seva vida i se l'hi presenten dos alternatives: 1morir lliure i notablement, 2 acabar com a vegetal i morir en un hospital sense saber qui és. És comporta de manera molt valenta. No sé que faria en la situació del noi. A part del noi, el seu amic també és molt valenta, no molta gent s’atreviria a atorgar la mort a un amic.

-L’eutanàsia és raonable, s'ha de pensar que acabar la vida en un llit de l'hospital en unes condicions indignes ha de ser horrible. La vida és un do que se’ns atorga i es pot desaprofitar, no hi ha ningú que estigui obligat a pintar quadros simplement per que pinti bé oi? Aplicant la mateixa regla de 3 un pot morir a voluntat. Però si es vol morir s'ha de tenir en compte a tota la gent que feriràs, i que ploraran la teva mort.

-Experimentar amb essers humans està bé si la persona amb la qual s’experimenta està d'acord. És intolerable aquell metge del llibre que diu que com que el noi pot avançar la ciència no té dret a morir. Els nacis obrien el cap a jueus o malalts mentals per beure com funcionava i van avançar moltíssim amb la medicina, però a quin preu? La persona estudiada a de voler ser-ho.

Núria Armengol

Anònim ha dit...

Per la persona que deu estar passant la malaltia i pels del seu voltant deu ser molt difícil d'assumir.
Trobo d'una gran maduresa i valentia que el protagonista s'enfronti a la mort d'una manera tan dràstica; jo en el seu cas no sé ben bé què faria, però crec que em costaria d'acceptar
la meva mort com ho fa ell i penso que malgrat tot sempre em quedaria una espurna d'esperança.
Opino que la noia bruna fa el més correcte quan marxa de la ciutat, però s'excedeix aillant-se ella sola. Enlloc de fer això, hauria d'intentar sobreviure en la societat d'un altra ciutat.
Crec que l'eutenàsia és una opció que haurien de tenir totes les persones ja que suposa el dret a decidir la teva pròpia mort.
Sobre el tema d'experimentar medicaments nous amb humans, si és l'última opció de la persona, em sembla bé; peró si s'experimenta sense el consentiment del malalt, no ho trobo correcte perquè cada persona ha de decidir sobre la seva vida.
A Kemya, una empresa farmacèutica americana probava medicaments i vacunes amb la gent pobra que hi havia a canvi de diners. Moltes d'aquestes persones varen morir, però els metges que ho invastigaven també van morir, no ho trobeu estrany?

Biel Bassols
Grup2

Anònim ha dit...

Crec que l’eutanàsia es una cosa que pot ser correcta si la persona que està malalta ( el que la demana ) la demana. Aleshores, se li hauria de concedir immediatament en cas que ell ho demanés així, o al moment que volgués. En canvi, si ell no vol, dons que no li apliquin. Jo crec que si una persona demana l’eutanàsia i no se l’hi aplica, la persona que ha fet que no pogués morir, així apagant el dolor que sent o per el motiu que cregui, hauria de ser un delinqüent, ja que no deixar morir una persona que ho desitja per tots els mals que tingui, es com una tortura per qualsevol ésser viu.

També opino que experimentar amb essers humans està be només si la persona amb la qual volen experimentar està conforme en deixar que experimentin amb ell. Sinó, es una de les coses mes repugnants que existeix, utilitzar a una persona, enviant-la a la mort per poder saber mes sobre algun tema, en aquest cas, medicina, obligant-la a estar quiet davant de tot el que li volen fer. Per exemple, si tothom es queixa sobre el tema d’experimentar amb animals, hem de callar quan es fa amb persones? La meva opinió es aquesta: si el que ha de ser experimentat està d’acord en deixar que experimentin amb ell, que ho facin. Si no, que respectin la seva vida i no experimentin amb ell.

Guillem

Anònim ha dit...

Jo crec, que la situació en la que està el noi és molt complicada entre la vida i la mort un camí sense sortida. Ell afronta el moment dur i complicat amb bromes i alegria sabent que el final no serà feliç, però ell manté la esperança de salvar-se tot.
El noi demostra una autèntica valentia esperant el seu moment.
Si jo sabés la meva condemna a mort faria alguna cosa semblant a la que ha fet el noi. No estaria gens a gust morint en un hospital sotmès a les mentides dels metges, preferiria morir tranquil•lament en un lloc aïllat d ela societat que quedar-me com un vegetal sempre al llit i que la gent hagués de cuidar-me. En Xavier també te molta responsabilitat deixant la mort del noi en les seves mans, però jo crec que es dos han fet molt bé.

-Crec que la eutanàsia no es pot dir si esta bé o malament. La persona que ho ha de decidir és la que en aquell moment te el problema i esta entre el si o el no. Nosaltres no podem opinar sobre una cosa que no coneixem, la mort.

Lluís Merlos Grup 10

Sergi Ramos ha dit...

La meva opinió és que la eutanàsia és un dret que pot exercir qualsevol pacient, en plenes capacitats mentals, de decidir si vol acabar medicament amb la seva vida. Quan un pacient pateix molt i té una malaltia incurable, pot decidir si vol que els seus metges li coincideixin la mort. Això es pot fer, però, a vegades els metges es poden negar i parlar amb el pacient d’aquest tema. Tot i així, el pacient té sempre una mica més de autoritat en aquest afer.
El noi de la història te el dret de l’eutanàsia, però, com que el doctor Casaforta te somnis de grandesa, cosa que pot passar a tothom, no li concedeix aquest dret dient que, si el deixa morir-se mèdicament moltes altres persones amb la mateixa malaltia, tot i que no és gaire comuna, es podrien salvar, o com a mínim no patir gaire.
Jo, personalment, no trobo correcte que experimentin amb éssers humans i menys sense el seu permís, i ja trobo forníssim que sigui per béns econòmics o per fama personal.
Així que estic d’acord amb l’acció que fa el noi de marxar de l’hospital per no morir mentre estan experimentant amb ell i vol morir amb dignitat.


Sergi Ramos grup 10

Anònim ha dit...

-Jo crec que és molt difícil opinar perquè mai hem estat en la situació del noi, però crec que el que ei fa és molt valent , i molt positiu a l'hora de pensar en la seva malaltia. Jo haguès fet gairebé el mateix que ei, anar-me de l'hospital am morir tranquil en llibertat i en la naturalesa, amb l'esperança de no morir. Però una de les coses que si que haguès fet seria dur-me als meus amics i familiars perquè passessin els últims moments amb mi gaudint al màxim i sense pensar en el meu futur.

-Crec que l'eutanàsia és una acció innecessària, perquè vol dir que no tens cap esperança de sobreviure. En el cas del noi és un poc precipitat perquè el sap que hi ha una petita possibilitat que es guareixi, però ei decideix fer l'eutanàsia i llençar la tovallola. Finalment el noi ho pensa millor i decideix escapar-se de l'hospital i morir en pau, això si, amb el risc de morir molt abans.

NICOLÁS FERICHE

Enric ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Enric ha dit...

En el lloc del noi, jo ja ho tindria clar, potser seria millor quedar-se aïllat i connectat de per vida la maquina pet tal de sobreviure, però no seria millor intentar gaudir la vida els últims moments que et queden i no quedar-te tancat a una cambra aïllada on nomes et poden veure els pares, que en aquest cas et posen molt nerviós, em perdria el que estigues passant entorn meu nomes coneixeria a mi mateix i als doctors, si no marxes de l’hospital per les bones o per les dolentes, no podria començar una nova vida que el que decidiria jo en contes de morir, podria viure mon fer el que volgués i aprofitar el temps que em queda, tornar a començar encara que nomes fossin uns dies abans de morir.

-En el cas de la noia bruna no sabria que dir perquè no se els motius per els quals marxa de casa, però suposo que deurien se els apropiats; si ho necessités perquè no m’agrada on estic també ho faria , però desprès de pensar-ho molts cops perquè si fos deixar la família em sabria molt de greu deixar-los ;el que faria seria marxar una temporada amb companyia d’ algú per no estar sola i poder parlar amb ell o ella del que estic vivint i poder alliberar els meus sentiments, però mai deixaria la família per sempre, al final jo sempre acabaria tornant.

-L’ eutanàsia crec que no es bona , demanar que et matin ,jo almenys no ho demanaria mai en cas que estigues sofrint massa però en aquest cas no s’ha de morir, no ha de tenir por del que passarà i demanar morir, perquè morir significa perdre tot el que estimes , tot el que t’envolta , desaparèixer per sempre, aïllar-te de tothom i marxar, si fos un metge i un pacient em demanes eutanàsia jo no lli concediria, si no li buscaria un remei perquè s’animés a viure , però i a casos que no es poden solucionar i si fos així i l’estat del pacient sigues molt dolent i que estigues sofrint massa , seria l’únic cas que concediria la eutanàsia si no hi tingues cap remei per salvar al pacient; penso que si es pot solucionar l’eutanàsia no s’hauria de demanar.

-Jo crec que si és correcte experimentar amb humans sempre que estiguin morts i no notin res, si el seu cos no servis per res , serviria per analitzar la malaltia que va patir el cadàver i poder-hi trobar una solució per a tots els demes que tinguessin aquella malaltia,seria una persona sacrificada perquè no s’ha trobat remei, dona els seu cos per trobar un remei per salvar a moltes més vides. Es una manera de que mor un sabent que pot salvar als demes deixant els seu cos per experimentat i trobar solució per tots els que pateixen com va patir la persona sacrificada.

Anònim ha dit...

- Veuria que les possibilitats de viure, amb totes les qualitats psíquiques intactes, seria molt baixa; tot i que seguiria esperançada. Preferiria l'eutanàsia que seguir connectada a les màquines de l'hospital. Seria una decisió molt important i dura de prendre però crec que l'escolliria per, com diu el noi, morir dignament. Amb l'eutanàsia em moriria abans però, encara que no sabés quan, però sí que és poc temps, no moriria sense totes les facultats (a l'hospital a poc a poc el cervell deixaria de funcionar correctament).

- Si fracassés en els estudis, per això estigués deprimida; la meva família estigués en desunió i amb problemes i no tingués ningú que em recolzes o m'escoltés, jo, intentaria solucionar el problema. Encara que potser costaria, a poc a poc es resoldria. Mai m'aniria a viure solitària a una masia a la muntanya perquè crec que és una exageració quan hi pot haver moltes altres sortides per millorar la meva vida.

- Jo estic a favor de l'eutanàsia, perquè qualsevol que no vulgui viure perquè pateix per una malaltia, té dret a morir voluntàriament, perquè és la seva vida i és el que aquella persona desitja. No cal que visqui amb la malaltia perquè, a la persona, li és dur viure amb ella, i qui vol viure tant malament? Per això decideixen morir i trobo que jo també ho faria; encara que és una decisió que no es pren fàcilment.
- Crec, en part, que no és correcte. Crec que s'ha d'investigar sobre les malalties per avançar amb l'antídot, perquè així més endavant molta gent podrà deixar de patir-la. Però no penso que s'hagi de retenir a persones que presenten aquella malaltia, com fan amb el noi; que és un cas extrem (no deixen que el noi mori, tot i que ell ho vol, per investigar amb ell ja que és un cas estrany).

Lydia Prieto grup:10

Anònim ha dit...

- Penso que posar-se a la pell del noi, es molt complicat. Perquè a ningú li agradaria elegir entre la vida i la mort, sabent que la malaltia que tens es incurable, tot i que hi ha possibilitats de sobreviure, molt poques.
La elecció del noi es raonable, a mi tampoc m’agradaria veure com em vaig morint a poc a poc, i que acabaré en un llit sense saber qui sóc. Ell el que té clar es que vol morir de manera digne, lliurement, amb les persones que estima al seu costat i sense màquines a la vora que el fan sobreviure.
I jo per molt dur que fos, crec que també demanaria l’eutanàsia.


- Per una part ho entenc, perquè crec que tothom a tingut moments en que ho abandonaria tot i marxaria algun lloc on ningú el puges trobar, però també s’ha de pensar en les conseqüències que poden venir després, perquè abans d’actuar has de pensar. El problema de la noia bruna, no té ni punt de comparació amb el del noi.
Trobo que es una elecció molt precipitada.
Si no que quan tens problemes has de recórrer a les persones que saps que t’estimen i no anar-te’n sola, desconnectada del món.


- Jo depèn de quins casos penso que és correcte i a vegades penso que no ho és. Pensar que acabaràs en una habitació sense conèixer a ningú, i patint de dolor, crec que en aquest cas, és millor morir.
Si que ha vegades has de tenir esperances però, hi ha vegades que un mateix veu el final de tot. I crec que amb aquest tema, no s’ha de jugar, si tu ets el que estàs malalt, ho has de decidir tu, sense deixar-te influenciar per altres persones, ets tu el que està malament, doncs decideixes tu.
En el cas del noi, jo si hagués sigut el metge, l’hagués deixat marxar, i que disfrutes dels seus últims dies, a on volgués, i amb qui volgués.


- A la persona a la qual, estan experimentant, crec que ho ha de saber, i ha d’estar d’acord, en ser-ho.
També, hem de pensar que d’alguna manera o altre hem d’avançar, però ho trobo malament en l’aspecte de la persona, perquè com es deu sentir, al ser experimentada com si fos un bitxo, però en part, trobo que és un gest que hauria de ser reconegut. Jo si que em deixaria investigar, si estigués en un estat que tingués alguna malaltia incurable, perquè en aquest cas, que i tens a perdre si alguna cosa no surt bé? Res.


Laura Urpí Serrano
Grup: 9
2n d’ESO

arnau ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
arnau ha dit...

-Jo, si estigués en la mateixa situació que el noi, faria el mateix. Trobo molt bé que s’hagi escapat de l’hospital i s’hagi enfrontat a les seves pors de morir fins al punt de fer-les desaparèixer. A més el noi havia de decidir entre la vida i la mort, cosa que complica posar-se en la seva situació, tot i això, el noi ha decidit aventurar-se a la muntanya a passar els seus últims dies sense estar tancat en una habitació. Així a pogut morir tranquil a la muntanya. Tranquil i lliure que era com volia morir d’un principi i que gràcies al seu amic a pogut arribar a complir aquest desig.

- La noia és una exagerada, amb això, vull dir que els seus problemes són ridículs amb comparació amb els del noi. Per tant aquella noia, que té uns problemes no tan greus hauria d’estar amb les seves amigues, no en una muntanya sola i aïllada del món. L’únic que aconsegueix estan a la muntanya es multiplicar els seus problemes i acabarà parant boja de tanta solitud.

- L’eutanàsia, és un recurs al que hauria de tenir accés qualsevol persona la qual hagués d’estar medicant-se contínuament, endollat a una màquina per viure... etc. Tot això hauria d’estar permès en tot el món (sempre i quan el pacient estigués mentalment capacitat per prendre una decisió tan important).

- El fet d’experimentar amb els éssers humans el trobo molt correcte, sempre i quant la persona ho hagi acceptat i estigui d’acord amb el que comporti ser un “ratolí de laboratori” una altra cosa que s’hauria de tenir en compte en aquests casos es que, per exemple. Si una persona la qual han utilitzat per descobrir un medicament, vacuna, o evolució d’una malaltia, si finalment se'n surt, hauria de rebre una recompensa econòmica, moral o si l’home/dona en qüestió ja és mort. S’hauria de recordar a la gent que el medicament que ara estan utilitzant s’ha pogut dur a terme gràcies a les persones que han confiat la seva vida als especialistes per descobrir noves cures. Com que al noi no li havien dit que volien experimentar amb ell, trobo molt bona la seva reacció d’escapar-se de l’hospital.

Arnau Gol Canals G10
PD: el d'abans s'ha posat malament i l'he esborrat.

Anònim ha dit...

Joel Orteu Medel G/11

QUE FARIES SI ET TROBESIS EN LA MATEIXA SITUACIÓ QUE EL NOI?

-Doncs dir-ho així, sense experimentar-ho, doncs intentaria ser valent i acceptar la meva mort, però posant-me veritablement en la seva pell. No crec que ho pogués superar, crec que encara no soc prou madur per acceptar la meva mort. Crec que hem deprimiria però m’agradaria abans de morir, organitzar una festa amb tots els meus amics de despedida i explicar a cadascú el que sento per ells. I com que no crec en un futur després de la mort, intentaria fer alguna cosa per que la gent no s’oblidi de mi, i malgrat tot, no perdre’ls del tot.


QUE PENSES SOBRE L'EUTENÀSIA

-Doncs jo crec que l’eutanàsia tindria estar legalitzada a tots als llocs. Però tambè penso que l’eutanàsia tindria que ser un procés més complexa i estudiat. Tenir un procés psicológic amb el que vulgui posar-la en practica.

Daniel Ortín i Polo ha dit...

Jo, el que hauria fet en la situació del noi, seria haver demanat l’eutanàsia però anar-me’n a viure amb els meus pares o amb la Maria, l’Albert i en Xavier. De totes maneres crec que el que ha fet el noi és el millor que es podia fer, tot i que jo, com ja he dit, no hagués sigut tan valent i no m’hagués arriscat tant. Sempre m’agrada tenir gent coneguda a prop, i en aquest cas crec que de les dues possibilitats que he plantejat abans més aviat me n’hagués anat amb els pares, tot i que com que el noi diu que amb els seus pares no està gaire a gust, potser me n’hagués anat amb amics o amb d’altres familiars.

En el cas de la noia jo no me n’hagués anat de casa. M’hagués quedat i hauria intentat solucionar els problemes que hi havia d’una altra manera. De totes maneres, si finalment hagués marxat, no crec que me n’hagués anat a un lloc tan solitari, sempre me n’hagués anat a un lloc on tingués a prop gent coneguda, com ja he dit abans. Si hagués estat sol i m’hagués trobat una persona estranya, com és el noi, probablement no hagués tret el ganivet tan ràpidament, sinó que també m’hauria espantat, però en sentir les paraules del noi m’hauria calmat.

Sobre l’eutanàsia opino que és un dret molt important. Crec que si algú demana l’eutanàsia s’ha de fer complir la seva voluntat. En quant a experimentar amb éssers humans crec que és una cosa positiva, ja que contribueix a salvar vides. De totes maneres sempre s’hauria de fer tenint el consentiment del pacient, excepte si és menor d’edat, que llavors s’hauria de tenir el consentiment del seu pare, la seva mare o el seu tutor. El que diu el senyor Casaforta no és gens correcte, allò que diu sobre que al noi no se li pot permetre l’eutanàsia perquè hi ha d’experimentar.

Anònim ha dit...

-Quan algú pateix una malaltia incurable, que no li permet portar una vida digna perquè és depenent de màquines i persones, veu com es converteix en una càrrega per als que l'estimen i no ho soporta, creu que no cal continuar allargant una vida que ha perdut el sentit i que tan sols és patiment.

Els que defensen la eutenàsia defensen una mort digna, acompanyat dels que t'estimen i amb el suport d'experts.

Pel què fa a la opinió de la Maria Puntí(que diu que sempre s'ha de tenir una esperança) crec que m'hauria de trobar en aquesta situació, peró suposo que jo pensaria amb els que m'estimen, em posaria al seu lloc i per moltes esperances que tingués decidiria morir només pel fet que els que m'envolten estarien patint i podria ser que tot fos un esforç nul.

-Crec que si la persona està d'acord, és clar, en que experimentin amb el seu cos, ajuda a salvar altres vides, per tant ho trobo bé.



MARIA MARTÍ
GRUP:2

Anònim ha dit...

Crec que l’eutanàsia e una decisió presa després de haver meditat molt i on la persona, que esta en una situació veu que no tingui futur. D’altra banda també pot haver-se demanat en un moment de depreció o de soledat. Es important que estigui acompanyat per la família o en aquet cas els companys. Per poder comentar-ho i veure que en pensen els altres. Crec que si la persona malalta la demana, se li hauria de concedir i sense posar-hi traves, per no augmenta l’agonia del malalt.

Sobre experimentar amb humans, si esta comprovat avans am les rates del laboratori que no són nocius, i la persona es presenta voluntaria, tan sigui per nesecitat o perque creu que aixi pot ajudar, esta be, sempre tenin aprop unequip medicde seguretat.

Pol Barrabes
Grup: 11

Anònim ha dit...

- Jo crec que és una situació molt difícil per perdre-la en un moment. Crec que has de tenir temps per adonar-te el que de veritat t'espera. Jo si fos el noi triaria la mateixa decisió, ja que prefereixo morir a la natura i content, que morir connectat amb un quants aparells en una habitació d'un hospital. Trobo que el noi és massa exagerat de donar-se per mort, perquè sempre has de tenir esperança, encara que les situacions no siguin clares. Però tot i això és molt valent i té un fort coratge.

- La situació de la noia bruna no és desesperant. Jo el que faria és demanar ajut aquelles persones que et volen, i entre tots poder-ho solucionar. Mai m’amaniria a la muntanya perquè els meus pares es tornessin a unir. A més crec que faries patir els pares i encara ho empitjoraries més.

- Jo crec que l’eutanàsia és un dret més a l’home i s’ha la de respectar. Jo crec si algú demanà eutanàsia, i creus que es una bestiesa, no li pots prohibir però si fer-lo raonar. Tothom té el dret a viure i tothom té el dret a morir.

- Jo crec que experimentar amb el humans és una decisió pròpia. Per mi però no deixaria, perquè trobo que és una sensació massa desesperant sé tractat com un objecte de laboratori. Crec que qui ho vol és molt generós, però també haurien d’haver-hi altres maneres de trobar medicines. Encara que la medicina no tingui suficients medicines per tirar endavant aquella malaltia, trobo que en el llibre el Dr.Casaforta, és massa cruel amb el noi obligant-lo a canviar el seu desig. Però naturalment el desig és més fort, que la opinió del Casaforta.

Maria Pedemonte Grup:10

Anònim ha dit...

- M’intento imaginar posar-me a la situació del noi, però em costa moltíssim. Si jo estigués a l’hospital i em diguessin que no tinc gaires possibilitats de sobreviure, sé que em deprimiria molt però pensaria en tots els bons moments que he viscut fins ara i intentaria ser forta i parla amb cada persona que ha significat tant per mi i dir-li lo molt que l’he estimat.
El que sí que tinc molt clar, és que jo també hagués marxat, perquè si a una persona li queden els dies comptats, penso que no ha de passar els seus darrers dies tancat a una habitació. A mi no m’agradaria anar a morir sola enmig de la muntanya. Jo si sàpigues que moriria, els últims dies tinc claríssim que els passaria al costat de les persones que m’estimo.


- Personalment, crec que l’eutànasia hauria d’estar permesa. Perquè si una persona està endollat les 24 hores i si es desandolla es mort, doncs crec, que per viure així, no cal viure. Molta gent pensa que sempre s’ha de tenir una esperança i seguir lliutant i jo sóc una d’aquestes persones que crec molt en això, menys amb el tema de la mort, perquè crec que per viure així és millor no viure, perquè per està patint, no cal. Jo no hi crec en la segona vida o en que anem al cel o a l’infern però si que crec que per viure malament la vida, val més no viure-la. Però sobretot, crec que la persona sempre ha d’estar ben concient quan demana l’eutanàsia.


- Crec que experimentar amb persones és bo però alhora dolent. Crec que sí que està bé que els metges vulguin investigar i poder tenir més informació de les malalties per poder-les anar solucionant, però per altra part, crec que si tu ets la persona amb la qual t’experimenten no et deu agradar gens. Però el que crec més important d’experimentar en humans és que la persona amb la que experimenten ha d’estar assabentada i per suposat que la persona ho ha de sapiguer. Segur que hi hauria gent que diria que no i altre que diria que sí.


Núria Ferrer
Segon d'ESO
Grup 9

Anònim ha dit...

-Si jo fos el noi, estaria molt enfonsat i deprimit, i em costaria molt tirar endavant, però intentaria pensar el millor que podria fer. Suposo que jo si tingués les mateixes probabilitats de viure també voldria morir fora d’un hospital ni tancada en una habitació, però jo no hagués anat a la muntanya com va fer el noi si no que hauria anat a casa dels meus pares, estar amb els bons amics o amb la gent que t'estima o que tu estimes per poder passar tot el temps possible amb ells abans de morir. Crec que el noi té molta sort de comptar amb tants bons amics que l’ajudin a sortir de l’hospital i que en Xavier hagi preparat tot el muntatge i que sigui ell mateix qui desconnecti el noi de la màquina.



-Crec que l’eutanàsia hauria d’estar permesa a tot arreu, ja que tu tens tot el dret del món ha decidir sobre la teva vida, si vols continuar endollat a una màquina o prefereixes morir lliure, però si tingués moltes probabilitats de viure preferiria esperar i tenir esperances, però en el cas del noi m’ha semblat molt bé que decidís demanar l’ eutanàsia i per una altre part m’ha semblat molt malament que el doctor Casafort volgués experimentar amb el cos del noi o que no deixes morir el noi.



Berta Rigau Castells Grup 11

Pol Fernàndez Martí ( Grup 12) ha dit...

Jo, el que hauria fet en la situació del noi, seria haver demanat l’eutanàsia però anar-me’n a viure amb els meus pareso amb gent coneguda. Tot i això crec que el que ha fet el noi és el millor que es podia fer, tot i que jo no hagués sigut tan valent i no m’hagués arriscat tant.

En el cas de la noia jo no hagués marxat de casa. M’hagués quedat i hauria intentat solucionar els problemes que hi havia d’una altra manera. Però si malgrat això finalment hagués marxat, no hagués anat a una masia solitària al mig d’un bosc, me n’hagués anat a un lloc on tingués a prop gent coneguda.

Anònim ha dit...

Què en penses de l'eutanàsia?
Jo crec que l’eutanàsia es podria aplicar a persones que hagin pres la decisió en plenes condicions mentals si durant un període de meditació es conserva la opinió. En el cas que el pacient no tingui les facultats mentals per poder prendre la decisió, si abans a fet un testament vital (Documents de Voluntats Anticipades), o sigui, un document que expressi el tractament de una persona (ella mateixa) quan les seves capacitats mentals siguin alterades deteriorades llei 21/2000 i demana el dret de morir, segons la meva opinió, s’hauria d’acceptar i deixar morir la persona, sempre que sigui major d’edat; en el cas que no ho fos, també haurien d’estar d’acord els seus pares o tutors.
Martí Martínez de Morentin Cardoner
Grup 12

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
paola ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
paola ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
dolors ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Albert ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Víctor Hinjos ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.